Mirades
Aute i els somnis de la plaça Rovira
Aquesta tarda es fa un concert reivindicatiu per reclamar una placa literària que el recordi, al seu barri de Gràcia
La festa major de Gràcia, que ha començat amb el pregó dels gegantons Torradet i Gresca, amb motiu del 25è aniversari de la Colla Geganters de Gràcia, celebra aquesta tarda un acte especial. A la plaça de les Dones del 36 es farà el III Concert Somnis d’Aute a la Plaça Rovira, en què les veus de Nota de Pas (Anna Puig i Joan Tià), Estela Navarro, Carla Herrera i Mimi Robin, joves talents de l’Escola Superior d’Estudis Musicals del Taller de Música de Barcelona, recordaran les seves cançons. Sempre ve de gust escoltar Aute, un dels grans cantautors dels quals ens vam enamorar tota una generació, el cantautor creatiu, de lletres filosòfiques, d’una independència radical, que va marcar tota una generació que vam cantar les seves cançons perquè en alguna d’aquestes d’una complexa simplicitat trobàvem explicat el que vivíem o volíem viure en una època en què encara sortíem de la foscor i de l’ou.
El d’avui és un concert reivindicatiu, del qual vaig tenir coneixement per l’Oriol Prat Bouis, que va créixer amb les seves cançons, que no deixaven d’escoltar la Pepa i en David, els seus pares. Un concert reivindicatiu perquè hi ha gent que estima Aute, que coneix Aute i que sap de la relació de Luis Eduardo Aute amb Gràcia i en concret amb la plaça Rovira, i que vol que aquesta plaça gracienca en tingui constància amb la instal·lació d’una placa blava o literària que recordi el lligam del cantautor amb la seva infantesa. Una reivindicació que ve de temps, que ha viscut recitals literaris per fer soroll, en un dels quals Andrés Suárez, cantautor gallec, va dir una gran veritat: “Som còmplices de l’oblit dels metres.” I això no ens ho podem permetre.
Luis Eduardo Aute va néixer a Manila el 13 de setembre de 1943, de pare català, Gumersind Aute i Jonquera, i de mare filipina, Amparo Gutiérrez-Rapide Carpi. I Va viure anys de la seva infantesa a Gràcia, a la plaça Rovira. Els va recordar sempre, així com el català que parlava i en el qual va enregistrar alguns discs de versions seves ja el 1968, Al·leluia N. 1 i Roig damunt de negre. També va fer versions de Serrat, col·laboracions amb Pi de la Serra i el 2009 per al disc de La Marató va enregistrar en català una versió d’Els carrers de Filadèlfia, de Bruce Springsteen. Pintor i cineasta, va començar a escriure i publicar cançons, però li va costar pujar als escenaris. Al final, va acabar editant 36 discs de llarga durada i també havia fet més de trenta exposicions. Va morir als 76 anys, el 2020, quan ja havia deixat d’actuar a causa de dos infarts.
El 2010, en el seu disc Intemperie, va enregistrar Somnis de la plaça Rovira amb uns versos en els quals recorda els seus anys d’infantesa i mostra un profund amor a aquest racó de la ciutat. “De vegades els somnis / viuen la realitat / o a l’invers hi ha vida, que fa realitat el somni.” Sempre havia tornat a la plaça Rovira i li va fer gràcia que Joan Isaac i Miquel Pujadó fessin versions de les seves cançons més conegudes per a un disc del 2009 en el qual Aute va fer els cors: “Plaça Rovira, / em bategues guspires / d’un foc que ja era cendra. / I, més que fum, / ets tota llum / aquesta nit.” I tant que es mereix la placa Aute a la plaça Rovira!
