‘My summer of love’

Sis anys després de Cold war, la història d’un amor desesperat entre un músic i una cantant polonesos marcats pel règim comunista en temps de la guerra freda, desitjo veure una nova pel·lícula de Pawel Pawlikowski, també el director d’Ida (2013), en què una jove novícia catòlica descobreix que els seus pares reals eren jueus víctimes del genocidi nazi. Dos films polonesos per mi extraordinaris d’un cineasta que, nascut l’any 1957 a Varsòvia, va començar a fer cinema a Anglaterra, on va arribar després d’un pelegrinatge iniciat quan el seu pare (jueu; la mare era catòlica) va marxar de Polònia, el 1969, en no poder-hi suportar més una nova onada antisemita. Esperant, doncs, que n’arribi una altra pel·lícula, n’he descobert una d’anglesa de fa vint anys: My summer of love.

Dues adolescents es coneixen durant un estiu en un lloc de Yorkshire: Mona (Natalie Press), òrfena, viu amb el germà, qui, després d’un temps a la presó, s’ha reconvertit radicalment al catolicisme; Tam (Emily Blunt) pertany a una família rica que pràcticament l’ha abandonada a la casa de vacances. Juntes es banyen al riu, s’estiren damunt l’herba, beuen molt, fantasiegen, escolten Edith Piaf i es desitgen. Entre elles es crea un vincle poderós, se senten fortes, lliures i fan entremaliadures contra els representants del masclisme dominador: el pare de Tam, que té una amant; el germà controlador de Mona; l’examant d’aquesta, un home casat que se’n va cansar. És emocionant, també inquietant. Es diuen que no s’han de separar mai, però s’acaba l’estiu i l’ordre retorna a la vida de Tam. Mona, però, ha conegut una llibertat que no sabem on la durà.