X

Un d’aquests misteris que em persegueixen en aquests temps que corren és comprovar que hi ha gent que no pot dormir per l’horror diari que es viu en aquesta xarxa ara anomenada X i que tots encara coneixem com a Twitter. No soc aliè als efectes tremends que tot el que s’hi mou provoca en la societat, la real, no la virtual, però hi ha una dita tan antiga com la Bíblia, si no vols pols no vagis a l’era.

En el nostre dia a dia, si ets una persona, posem-hi independentista amb un mínim de senderi, no vas pel carrer insultant tots els que passen per la vorera perquè creus que no són del teu partit o perquè intueixes que formen part d’una gran conspiració, la que sigui. Encara més, de moment la gent, i esperem que duri, no va amb màscares mentre condueix, llegeix el diari o consulta al mòbil en un bar.

Aquesta és la joguina d’Elon Musk, un món on persones que s’amaguen en pseudònims d’allò mes estrafolaris es dediquen a sembrar rancúnia. A diferència de la vida diària, en què poca cosa hi pots fer si t’ha tocat un veí que canta l’himne espanyol cada matí o toca la bateria tot el dia, a X hi ha eines que permeten mantenir la teva salut mental sota control sobretot si hi accedeixes sovint.

Feu-vos el favor de bloquejar tots els energúmens que hi han parat la tenda, fugiu dels comptes que no tenen seguidors i malfieu-vos de tots aquells que no posen el seu nom. Ni sota tortura seguiria algú que es fa dir, per exemple, @putacataluña. Renego de la màxima d’aquells que defensen la plataforma com una bona eina d’informació. És tot el contrari. N’hi ha tanta i tan poc fiable que acabes perdent un temps preciós –el que no tens– i, el que és pitjor, acabes caient en el parany de respondre a capsigranys que viuen d’això o de fer piulades miserables amb el número 155.

Per tant, keep calm. Més que mai.