Tinc una butxaqueta

Tot va començar amb un finançament “singular” que ha acabat “solidari” i del qual rajarà un cafè per a tothom (malta, segurament). Es va continuar endavant i vàrem veure com els papes i les mames donaven un “sí vigilant” en ajustada votació. Al cap d’uns dies el “sí vigilant” es transforma en un “sí crític” quan es pronuncien els nens i les nenes, per fer-ho molt i molt i molt democràtic. Ja ho tenim, això! Acaba, com ens va ensenyar l’àvia Neus, amb un explícit “per servir a Déu i a vostè, i aquí tinc una butxaqueta per si m’hi vol posar una pesseta”. Diguin el que diguin, ho vesteixin del que ho vesteixin, prediquin el que prediquin, aquesta és l’actitud i la crua realitat. No passa res. En veurem els resultats en un nou cicle electoral, com en l’anterior hem vist els resultats d’eixamplar la base i pactar amb la part esquerra del 155 per aturar la dreta del 155, la de més enllà i la d’aquí. Ara fem un pas més i els donem el poder a la Generalitat. “Senyor Sánchez, senyor Illa... som Esquerra Republicana de Catalunya, per servir a Déu i a vostès, i aquí tenim una butxaqueta per si ens hi vol posar una pesseta.” Ho repetíem als amics de la família que ens preguntaven com havia anat la primera comunió i els donàvem una estampa amb la nostra fotografia amb americana i corbatí o vestits de mariner. Ara els ho haurem de repetir als socialistes. En la nova etapa seran omniscients, omnipresents i omnipotents a les institucions.