Tribuna oberta
L’impacte ecològic de la intel·ligència artificial
“La petjada de carboni digital és molt perjudicial. S’estima que és el 4% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle
El desenvolupament de tecnologies relacionades amb la intel·ligència artificial (IA) es basa en suports digitals com ara ordinadors, centres de dades, etcètera. No hi ha res d’immaterial. Per tant, l’impacte ecològic de la IA és indissociable del digital en el seu conjunt.
Per una banda, els recursos miners necessaris per a les tecnologies digitals no són infinits. Per exemple, el cobalt és un metall rar però essencial en la fabricació de bateries per a telèfons intel·ligents i per a vehicles elèctrics (autònoms o no), entre altres ginys. La República Democràtica del Congo produeix més del 60% del subministrament mundial de cobalt i diverses empreses han estat processades per l’explotació d’infants en aquestes mines. Per una altra banda, l’augment de la demanda de metalls rars que s’extreuen amb més freqüència dels països en desenvolupament és inevitable, i sovint és sinònim de violacions dels drets humans, de tensions geopolítiques i de competència ferotge per apoderar-se dels recursos, moltes vegades en detriment de les poblacions locals.
Així mateix, l’extracció de matèries primeres i la seva transformació en components electrònics generen importants repercussions ecològiques: esgotament de recursos abiòtics, contaminació provocada, entre d’altres, per les substàncies químiques utilitzades en el procés, emissions de gasos d’efecte hivernacle, etcètera. Per exemple, els residus minerals, sovint, s’aboquen directament a les capes freàtiques o al mar, la qual cosa té efectes nefastos per a la salut dels ecosistemes i per a les poblacions locals. En conseqüència, la seva presència contribueix al deteriorament de la qualitat del sòl.
La naturalesa contaminant de l’extracció minera, inclosa la vinculada a la tecnologia digital, certament no és cap novetat, però la nostra persistència col·lectiva a preferir ignorar-la és preocupant, atès que l’ecologia, la salut de les poblacions que viuen a prop d’aquestes mines, l’economia i, fins i tot, l’equilibri social i geopolític del món resulten greument afectats.
A més, la petjada de carboni digital és molt perjudicial. S’estima que és el 4% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. Totes les etapes del cicle de vida dels equips digitals –extracció de minerals, transformació en components electrònics, distribució i comercialització, ús i final de vida– requereixen, generalment, energia fòssil. Així mateix, a part del creixement continuat del nombre d’usuaris, que té un paper important, i més concretament pel que fa a la IA, l’actual augment del nombre d’objectes connectats agreuja els impactes ambientals. Tanmateix, els algoritmes que permeten reconèixer la veu, gestionar millor el trànsit urbà o, fins i tot, fer possible el cotxe autònom, és un procés extremament energívor. Els centres de dades –també coneguts com a granges de servidors– que allotgen i processen les masses colossals de dades necessàries per al funcionament de tots aquests algoritmes, generen entre un 2% i un 5% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, segons un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Massachusetts. I l’electricitat necessària per fer-los funcionar sovint es genera a partir de centrals nuclears o del carbó.
Per tant, és evident que la contribució actual de les noves tecnologies a l’escalfament global del nostre planeta és lluny de ser insignificant. Res ens diu que els algoritmes de demà, que suposadament ens ajudaran a reduir les nostres emissions com alguns afirmen, tindran en realitat un efecte positiu.
La IA també té un caràcter performatiu, instantani, utilitarista. Deixa poc espai per a una comprensió plural del món en què vivim. La nostra relació amb els éssers vius i la nostra manera de pensar el món es transformen i es distorsionen a mesura que es produeix l’auge de l’enginyeria.
En conclusió, el repte no es limita, doncs, a la reducció del seu dany ambiental, sinó també al seu ús raonat: ara és una qüestió de resiliència per a la humanitat. Permetre que la IA es desplegui sense límits equivaldria a fer-li més mal que bé. Aleshores, la solució no seria restringir la IA a usos essencials?
