Opinió

Tribuna

L’estiu de la dona ideal

“Rere el fenomen Roro hi ha la capacitat de l’extrema dreta de posar els temes que li interessen a l’agenda mediàtica
“De mica en mica i de forma aparentment innocent, el reaccionarisme va posant de moda a tot arreu l’equivalent a la Secció Femenina de la Falange

L’estiu no ho posa fàcil al bon periodisme. Les redaccions queden més buides, i això significa que menys gent ha de fer més feina. Al malestar d’haver de treballar sota la canícula mentre es té la sensació que la resta del món està de vacances, s’hi suma que els temes interessants solen escassejar. I així assistim, any rere any, al descobriment de quin serà el tema que, del no-res, omplirà tertúlies i matinals televisius. L’argument que convertirà l’opinòleg mitjà en vulcanòleg, viròleg, filòleg, expert en ciberseguretat o en criptomonedes. Aquesta setmana, per exemple, els opinòlegs dels mitjans de l’Estat esdevindran analistes experts en política catalana. Abans que això passi, però, voldria deixar un record de com de mal plantejat ha estat el tema preferit dels mitjans aquest estiu, la influencer Roro i les tradwives, i què hi ha al darrere d’aquest tediós desgavell informatiu estiuenc: la capacitat de l’extrema dreta de posar els temes que li interessen a l’agenda mediàtica.

Rocío López Bueno, dita Roro, és una creadora de continguts de 22 anys que en menys d’un any ha aconseguit tenir més de 5 milions de seguidors a TikTok fent vídeos de cuina en què fingeix ser servicial amb el seu xicot. Fa dues setmanes no arribava als dos milions de seguidors, però després d’una intensa campanya de promoció a tots els mitjans, una polèmica postissa que la contraposa al feminisme i l’entronització per part de l’extrema dreta, que l’ha designada model de dona a seguir, ha batut tots els rècords. Roro va intentar fer-se famosa fent vídeos de gimnàs, però no li va funcionar, així que va decidir copiar una de les modes que donen més diners a TikTok, la de les tradwives (esposes tradicionals) i els seus pseudoderivats. Són dones que promouen una visió romantitzada de la vida de la mestressa de casa: es graven mentre gaudeixen fent les tasques de la llar o cuinen receptes que requereixen una quantitat inversemblant d’hores, amb actitud dòcil i submisa, explicant que ho fan per complaure el marit. De forma més o menys subtil, difonen propaganda fonamentalista religiosa, majoritàriament mormona. Tenen milions de seguidors i entre elles, moltes noies que es creuen que aquella ficció de vida és possible i desitjable. Una sortida a l’abisme de la confusió identitària i la precarietat laboral. Propaganda de la ideologia ultraconservadora més reaccionària.

Algunes, com Estée Williams, expliquen cofoies el decàleg de la bona tradwife: “Sotmetre’s al marit, dependre’n econòmicament, no contradir-lo, demanar-li permís per sortir de casa.” A Europa una de les defensores del moviment és la jove francesa Thaïs d’Escufon, supremacista blanca i exportaveu de l’organització d’ultradreta Generació Identitària. Roro no és pas cap tradwife, és clar, sinó un producte de màrqueting fet a consciència per aprofitar-se de la requesta d’aquest tipus de contingut. Copia fil per randa una altra creadora de 22 anys que viu als EUA, la famosíssima mormona Nara Smith, model, esposa i mare de tres criatures que fa vídeos de cuina fingint-se servicial. Sempre vestida com si anés a fer una desfilada, Smith comença cada vídeo dient, amb veu mel·líflua i xiuxiuejant: “Avui al meu marit li venia de gust tal plat”, i a continuació el fabrica des de l’inici; mol el blat, fa el formatge, fins i tot fabrica la Coca-cola. Exactament el mateix que fa Roro amb el seu xicot Pablo.

Aquest ideal de dona, per molt que ens pugui semblar llunyà, és el que promou l’extrema dreta que governa ben a prop, com ara a Itàlia, on diferents membres del govern han dit que el valor social de la dona és procrear i que les noies s’haurien de casar i tenir fills a partir dels 18 o 20 anys. No només l’extrema dreta italiana, sinó també l’espanyola i l’estatunidenca, capitanejada per JD Vance, el candidat a vicepresident de Trump, prenen com a model les polítiques reaccionàries de família de Viktor Orbán, que volen desincentivar que les dones estudiïn perquè “les dones instruïdes procreen menys i intimiden els homes”. Que el tema de l’estiu hagi estat una influencer que es grava fingint veu de nena petita mentre cuina i escenifica que ho fa per complaure els capricis del seu company pot semblar una anècdota. En realitat, però, és un símptoma del poder que té l’extrema dreta de triar els temes de què parlen els mitjans. Perquè de mica en mica i de forma aparentment innocent, el reaccionarisme va posant de moda a tot arreu l’equivalent a la Secció Femenina de la Falange.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia