Cultura estival

L’agost és sinònim, per a molts, de vacances, i amb les vacances, els viatges, la platja, festivals de música... però l’altra cara de la moneda són els qui, tenint-ne, opten per anar-se’n al seu poble d’origen a descansar, a trobar-se amb la gent de sempre i a gaudir de la cultura en totes les seves formes, perquè sí, als pobles petits i allunyats del turisme, també se’n fa.

Un bon exemple d’efervescència cultural a la Franja és la vila de Nonasp. Els responsables són els membres de l’associació Amics de Nonasp, que, amb el seu sorprenent Museu Etnològic (l’eslògan diu Molt més del que t’imagines, i és cert), organitzen tota mena d’activitats al voltant del patrimoni, la història i la llengua.

De tant en tant, també acullen entitats del territori per a compartir els seus projectes i experiències. Recentment, vam poder gaudir de L’Orache-L’Oratge, un club de lectura trilingüe, en les tres llengües d’Aragó, l’aragonès, el català i el castellà, que va néixer a principis d’any amb l’impuls d’un grup de lectores del medi rural situades a diferents punts de la comunitat i en un context polític que, cal no oblidar-ho, fa necessària la reivindicació de les nostres llengües. Per això L’Oratge reivindica la gent que parla, pensa, sent i llegeix en aragonès o en català i el club de lectura vol ser un espai acollidor en el qual aquestes llengües es puguin relacionar en igualtat i en el qual totes ens puguem expressar amb la nostra llengua materna.

Les lectures que es fan són, principalment, de dones escriptores i altres identitats dissidents, en ser les veus més silenciades i, per tant, les que menys coneixem. Perquè tothom que vulgui hi pugui participar, es fan dues sessions per cada llibre: una en línia i l’altra presencial, cada vegada en un poble diferent d’Aragó. Després d’haver estat a diferents viles, com Samianigo, a l’Alt Aragó, on es va comentar la novel·la O bolito d’as sisellas, d’Ánchel Conte, van anar a Nonasp.

En aquesta vila el torn va ser de la novel·la La terra retirada, de Mercè Ibarz, l’escriptora de Saidí. Asseguts en una rotllana, vam parlar i vam debatre al voltant del tema que planteja el llibre: els canvis socials i econòmics que la gestió de les terres actives de cultiu ha suposat al territori, des de la dècada de 1960 fins a la de 1990, tot i que la conversa ho va fer extensiu fins a l’actualitat. Vam poder escoltar els diferents testimonis i punts de vista de veïns i veïnes del poble: des dels llauradors fins als actuals empresaris agrícoles, passant pel paper de les dones en l’agricultura i les formes de viure rurals, fins a la visió de les filles d’aquests treballadors de la terra que han tingut l’oportunitat d’anar a estudiar a la ciutat.