LA CRÒNICA
Reobre el Cafè de l’Acadèmia
Al carrer dels Lledó, a tocar d’una de les places més boniques de Barcelona i al cor del barri Gòtic, la de Sant Just, on hi ha la basílica dedicada als sants Just i Pastor, la més antiga de la capital catalana, ha reobert el Cafè de l’Acadèmia, que havia estat tres anys tancat. Aquest mes de juny ha tornat a aixecar la persiana sota la direcció del Grup San Telmo, que té cinc restaurants més a la ciutat: el Palosanto, també al Gòtic; el Tantarantana, al Born; el Canalla, a Sarrià; el San Telmo, a l’Eixample, i el Mató, a Pedralbes, que és un bistrot, ara tant de moda. Els nous amos (amb Isidro Marqués al capdavant) l’han reformat però n’han mantingut l’essència: les parets de pedra i la decoració i el mobiliari de fusta, que no traeixen un local que havia obert el 1987 i era de culte, sobretot i més enllà dels turistes, dels barcelonins que volien menjar bé. El nou Cafè de l’Acadèmia es manté com a “casa de menjars tradicionals de cuina catalana”, guisats de xup-xup i fets a foc lent. El xef que està al comandament de la cuina aquest mes d’agost, en David Villanueva, destaca especialment les croquetes de pollastre, “fetes de pollastre rostit i molt poca beixamel i amb un toc d’herbes aromàtiques, com la farigola”. També està especialment orgullós dels calamarsons amb mongetes de Santa Pau que serveixen en una paella acabada de sortir del forn, o del capipota (que es desfà a la boca). Però de menjar de cuina catalana no en falta: fricandó amb moixernons, mandonguilles casolanes amb sípia, canelons de galta de porc amb beixamel de bolets, peus de porc guisats, albergínies fregides amb mel de canya, amanida russa amb ventresca, etcètera, i un plat que moltes vegades un no sap on trobar i que el facin bo: els cargols. No hi falten les amanides ni les safates d’embotits, i de les postres, entre altres, destaca la crema catalana amb carquinyolis. De tots els plats se’n pot demanar una ració sencera o mitja, cosa que facilita les coses si, per exemple, es va en grup, es vol compartir i es vol tastar de tot. Els preus no són cars, “amb la intenció d’atraure els veïns del barri i la gent de Barcelona”. “Al mes de juliol hem tingut menú i a partir del setembre en tornarem a tenir cada dia; hi ha molta gent que treballa pels voltants de la plaça de Sant Jaume, de l’ajuntament mateix, que volen menjar com si estiguessin a casa i venen aquí. Ja venien abans”, explica el xef. Sortint de la plaça de Sant Jaume i agafant el carrer de la Ciutat s’hi arriba en tres minuts, o encara menys, dos minuts, des de la plaça de l’Àngel. El Cafè de l’Acadèmia és a tocar de l’Acadèmia de les Bones Lletres, és on vivia l’aristocràcia barcelonina entre els segles XIII i XV i ara, malgrat el turisme que ens assota, un lloc tranquil.