Cotitzar o no cotitzar a borsa

La borsa és el mercat de valors. De la mateixa manera que hi pot haver un mercat de carn o de peix, les empreses anònimes poden fer que les seves accions cotitzin al mercat de valors, de manera que siguin així valorades, ser comprades i venudes, i permetin el moviment dels accionistes. La cotització a borsa té els seus avantatges i els seus inconvenients. Entre els avantatges, tenim la possibilitat d’aconseguir nous recursos per a les empreses en expansió. És el cas de Puig i Companyia, l’empresa catalana de perfums, que ha entrat a cotitzar a la Borsa de Barcelona fa pocs mesos. A Catalunya abunden les empreses familiars, que tenen limitats els seus recursos per a finançar els projectes d’expansió.

Entre els inconvenients hi ha que l’empresa es veu obligada a explicar periòdicament als seus accionistes la realitat de l’empresa. Totes tenen misèries, com en tenim tots nosaltres, i sempre hi pot haver un directiu venjatiu que, fet fora de la feina, pugui explicar aquestes misèries a una altra empresa o a un mitjà de comunicació que les expliqui. Ha estat el cas de Grífols. Un altre possible inconvenient és que hi hagi un grup exterior que vulgui controlar una empresa que cotitzi i llanci una oferta pública de compra als accionistes. És el que ha passat amb el BBVA i el Sabadell. A vegades la societat que vol prendre el control d’una altra es limita a anar comprant accions a la borsa fins a aconseguir una posició de control o de forta influència.

Una borsa és absolutament necessària per a una ciutat capital. En aquest sentit, la Borsa de Barcelona ha perdut pes i n’està perdent encara més quan les empreses catalanes passen a ser controlades per la Borsa de Madrid. Aquesta s’ha convertit en el centre financer de l’Estat espanyol. Com a exemple tenim la vella Gas Natural SA, fundada per Pere Duran i Farell, que es diu ara Naturgy i que, segurament, deu tenir més accionistes no catalans que d’aquí.

Una ciutat sense un mercat de valors d’un cert volum difícilment pot ser la capital d’un estat independent i democràtic, ja que moltes de les seves empreses el necessitaran si volen passar d’una mida mitjana a una de més volum.

La Borsa de Barcelona era la primera de l’Estat espanyol quan jo hi treballava fa prop de 50 anys. La Borsa de Madrid es limitava al moviment de les obligacions –renda fixa– de les empreses públiques i d’algunes societats com les elèctriques que requerien ajuts de l’Estat. El canvi es va produir a la segona part de la dictadura franquista, i des de llavors la borsa barcelonina continua perdent pes.

Aquests és un dels problemes que té l’economia catalana. Difícilment podrà tenir grans empreses que es recolzin en una borsa de volum. Per exemple, si la nostra borsa no surt del caràcter descendent que està tenint en els darrers anys, és molt possible que les accions de Puig i Cia. passin a ser més importants a la Borsa de Madrid que a la d’aquí.

Les borses no tenen bona fama, ja que són representatives del sistema capitalista que jo considero negatiu, però que està vigent avui dia a tots els estats democràtics. Per tant, amb la situació actual, hem de pensar bé el que fem amb la Borsa de Barcelona.