Dones

Només que us mogueu una mica per les xarxes socials, fàcilment, trobareu les joves tradwives. Són dones joves i maques, vestides com si anessin a la festa de Cap d’Any de la tele, que, en qüestió de segons, preparen receptes impossibles només per fer feliços els seus marits. La gràcia de tot és que tothom assumeix que els marits són feliços de viure amb aquestes dones maquillades com unes mones i vestides de lluentons per fer les postres de torn. I a la gent li agrada tant que, en només tres receptes, aconsegueixen milers de seguidors. Què els agrada, als seguidors? El maquillatge? Els lluentons? La recepta? La dona sacrificada que deixa la feina per cuidar el marit i els fills? La frivolitat? Us he de confessar que soc una antiga. I penso que el model de família, per sort, ja no és només el d’una dona i un home amb uns fills amb dentadura perfecta. I que aquestes noies fan un mal favor als milers de dones que durant segles han defensat el dret a ser acceptades pels nostres valors i no només com a objectes que renten i cuinen. Per a això ja tenim la Bosch i la Thermomix; que naixem soles i morim soles, que només ens alimenta el camí que triem per viure, i que la millor versió d’una dona, sempre, és la que hi ha sota el maquillatge.