Una casa amb olor de torrada
En termes objectius una casa és un espai on viure-hi. Un espai construït per habitar-lo. Però, més enllà d’això, una casa també és el reflex de qui som. Més enllà de la seva part material, una casa és un espai on es desenvolupa la vida. És un espai frontera entre allò públic i allò privat. Una casa és un espai que parla de nosaltres. Per això a vegades també l’anomenem llar. I amb aquest matís, que no és petit, li estem afegint a la casa una dimensió emocional, un vincle personal i familiar, un lloc on pertànyer. El nou treball d’Artistas Salchichas, un col·lectiu artístic format per María Camila Sanjinés (Bogotà, Colòmbia) i Manel Quintana (Olot, Catalunya), reflexiona sobre com habitar una casa. Objetos extraños hablando cosas sin sentido convida l’espectador a moure’s per l’espai on trobarà una sèrie d’objectes domèstics que componen escenes que ens parlen sobre l’univers de la casa i el que hi passa a dins. Escenes quotidianes tenses i estranyes que parlen de l’espai íntim, de l’univers d’allò domèstic, de les relacions entre quatre parets. De les conseqüències de formar part d’un clan. La proposta encara no està acabada, s’estrenarà aquest hivern, però vaig tenir l’oportunitat de veure’n un assaig obert la setmana passada a Figueres. Li falten detalls que ajudin a arrodonir el projecte, però l’essència ja està definida. L’espectador, equipat amb uns auriculars que li fan de guia, hi entra de manera individual, a fi que cada persona tingui una relació diferent i única amb el recorregut proposat. És a partir de la trajectòria de cadascun de nosaltres que establim el nostre vincle amb la peça. Cada persona que hi accedeixi viurà el recorregut d’una manera diferent. I vet aquí, al meu entendre, l’encert de la proposta. I al final del recorregut, amb ja tots els espectadors junts i sense els auriculars posats, els arribarà l’olor d’una torrada acabada de fer. Una torradora, un objecte comú a totes les cases, torra una llesca de pa i això genera una olor molt peculiar, una olor fàcil de reconèixer i que ens és comuna a tots nosaltres però que ens transporta al concepte individual i diferent que tenim cadascun de nosaltres de les nostres llars, de les cases on vivim o on hem viscut i que també contribueixen a definir-nos tal com som avui.
