Som més que carn

Als carrers escandalosos de l’era digital, la cosificació de la dona s’ha tornat una ombra omnipresent que ennuvola els caparrons de la societat. Les imatges de dones reduïdes a mers objectes de desig fan metàstasi a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, on l’estètica devora l’essència. Aquest fenomen llardós no només desdibuixa la identitat femenina sinó que reforça estereotips perjudicials que limiten la percepció universal del valor real de la dona. En un món on un m’agrada es tradueix en aprovació, es perpetua la idea que una dona és només la seva aparença. La publicitat sexista i la incultura de la imatge s’entrellacen creant un paisatge desolador on les dones són vistes com mercaderies. Des de la música fins a la moda, es promouen uns estàndards irreals que afecten l’autoestima de moltes nenes i promouen la competitivitat absurda dins del gènere. Per fortuna, enmig d’aquesta deshumanització emergeixen veus poderoses que desafien les narratives actuals donant visibilitat a realitats complexes i celebrant la diversitat.

La lluita per la desarticulació d’aquesta cosificació exigeix una reflexió fonda sobre els valors que promovem com a tribu. Resulta imperatiu substituir la superficialitat per una mirada integral que reconegui la dona en tota la seva riquesa. Només així podrem construir un futur en què cada dona sigui apreciada no per la seva imatge, sinó per la seva ment, la seva veu i la seva inigualable capacitat de ser i de donar vida. Som més que carn, a veure si als paleolítics els entra al cap de fava que tenen d’una santa vegada.