Tenim fonaments

La faramalla de gesticulació que fem entre tots no ens ha de portar a la independència. L’objectiu s’aconseguirà retornant al consens civil inicial, el del 2012, el punt de partida de l’ANC. La principal estructura d’estat que ens ha faltat és saber separar les coses, no deixar que els interessos de partit ens confonguin. Fins al 2017 semblava que anàvem junts, entre somriures i esperances, i mentre totes ens ponien, vam avançar, vam aglutinar i vam arrossegar polítics i partits cap a la independència. Després de l’1-O s’evidencia l’esquerda. Abans fèiem befa del mitjans espanyols que predicaven que les famílies catalanes s’enemistaven i ara realment hem donat la raó a J.M. Aznar i ens tirem els plats pel cap. Estèril buscar culpables, tots ho som. El fàcil és assenyalar els polítics i espolsar-se cadascú la responsabilitat. No havíem quedat que la independència és fa des de baix, doncs res ni ningú “de dalt” ho pot esguerrar. No ens hem de deixar portar per les disputes partidistes ni propagar histèria i còlera per les xarxes.

La independència és bona per a tothom i no es fa contra ningú. La independència no s’imposa perquè, precisament és la resposta a una imposició. Deixem a la caverna espanyola el patrimoni de la imposició i construïm el nostre edifici des de la voluntat popular. Sempre hem dit que no es pot avantposar una idea política (sigui la independència o sigui la unitat d’Espanya) al benestar de les persones. Cal tornar al perquè de la independència de Catalunya, encara que haguem d’aparcar, de moment, el com, el qui i el quan. El perquè ens interessa a tots, és la base, són els fonaments sobre els quals vam edificar un procés impecable, que no vam saber coronar. La frustració va aixecar polseguera i, incomprensiblement, el procés va derivar en agressivitat caïnita entre catalans. Però la qüestió important no ha canviat tant, l’Estat espanyol no respon al que mereix la societat catalana i només depèn de nosaltres sortir-ne. Perquè viurem millor en estats separats cooperant amb una viva interacció econòmica i social. Com aquesta hi ha moltes idees de l’inici de l’ANC que poden fer apropar una majoria de la societat catalana al consens independentista. Recuperem els sòlids fonaments que han de sustentar el projecte de país inclusiu que pretenem.

I per ser inclusiu el que no puc fer és, de forma més barroera o més sibil·lina, degradar, insultar, persones que, dins l’independentisme, opinen diferent o que no voten el mateix que jo. Així no sumo. Segregant-lo, ressaltant la seva falta de “puresa”, fent-lo sentir diferent, allunyant-me’n, centrifugant-lo per mal català o per mal independentista faig el moviment més petit, ridícul i sense atractiu per a la gran majoria de catalans. Vam ser un exemple per a tot el món de defensa nacional cívica i pacífica, de respecte i inclusivitat. Tornem a aixecar l’edifici del consens sobre els valors aglutinadors del 2012, que cessi la polseguera i guanyarem la independència.