Sons d’estiu
El so del mar de la Costa Brava s’endurà tots els altres sons
Els meus estius fan, en bona part, soroll de mar de la Costa Brava. D’onades braves que xoquen amb roques per convertir-se en escuma blanca i salada, i cada cop menys freda. Els meus estius fan soroll de nens a la platja, de francesos que es barallen per tenir el millor lloc on plantar la paradeta per banyar-se, de clàxons esverats de conductors que busquen un aparcament que no trobaran, de pagesos que venen tomates de Vilamacolum i pomes de Sant Pere Pescador, de motors en marxa de camions dels repartidors que no callen mai, d’aires condicionats, de telèfons que sonen igual que el meu i que ningú no despenja, de fils musicals a tot drap dels bars que tenen lones per parets, cap gust musical i que anuncien paelles congelades per a guiris.
Els meus estius sonen a veus substitutes del prime-time radiofònic mentre et prens un cafè acabat de fer, sense pressa, mirant el mar. Els meus estius sonen a música de revetlla de festa major, de Sons del Món, de Portaferrada, de Cap Roig i de Peralada. Els meus estius sonen a riures, a xerrades, a llargues sobretaules i a partides de Rumikub.
Els meus estius que fan soroll de mar tenen menys sorra a la platja que mai. Sembla que l’Ajuntament mirarà d’arreglar-ho. Sembla que la culpa de la regressió de l’arena és dels temporals de l’hivern i que s’hauria de refer afegint la sorra que mouen els corrents marins que no fan soroll. Sembla, sembla, sembla. Els vilatans dels meus estius de mar, aquells i aquelles que s’instal·len amb les cadires a la platja a les 9 del matí, per arreglar el món, i que marxen a les 12 del migdia a fer el dinar, els sembla que aquest hivern encara serà pitjor. De la seva experiència de tota una vida fent el mateix cada estiu en treuen una conclusió: l’Ajuntament no ho repararà i em diuen que l’estiu que ve la platja del meu mar encara serà més estreta.
Hi haurà menys rialles de nenes fent castells i xisclets i menys francesos muntant la paradeta per guardar-se lloc a primera línia, mentre es criden entre ells. El so del mar de la Costa Brava s’endurà tots els altres sons.
