Com, que no confrontem?

Fem coses rares des de el primer moment. Com que estem en els primers cent dies ho deixarem en la descripció de fets i contradiccions manifestes. Ja em direu si no és ben estranya aquesta primera visita del president i la consellera Parlon a la seu dels Mossos per mostrar en quanta consideració els tenen i per demanar que se’ls deixi fora de la confrontació política. No és precisament una decisió “molt política” la primera cosa que fas com a president de cara a la galeria? Com es pot vendre ara un acte de suport als Mossos quan des de la campanya electoral ja ha enunciat que farà cessar el que els mana i ha dit qui hi posarà? Si aquest que hi posaràs és tan significat com Trapero, vols dir que això allunya el cos de la confrontació política, com reclames a la resta d’actors? I per reclamar mantenir-los fora de la confrontació has de dir-ho als Mossos? No hauries de dir-ho, al Parlament, als diferents grups polítics? Deixar els Mossos fora de la confrontació no és també el que reclamava en la mítica roda de premsa l’exconseller Elena? I per què hem de deixar fora de la confrontació un col·lectiu de 18.000 servidors públics que ja heu anunciat que voleu que passin a 22.000? Per què hem de deixar fora de la confrontació política una partida de 1.500 milions anuals? Hi ha res tan polític com la policia? Hi ha res tan confrontable com la seguretat? Des del primer moment fem coses rares. Ho haurem d’anar veient.