Objectiu Mossos

Dimecres passat, el president Salvador Illa va fer una oportuna primera visita als Mossos d’Esquadra i en el seu discurs es va comprometre a dues obvietats: allunyar el cos de la confrontació política i fixar la seguretat pública com a meta prioritària, com si la policia catalana hagués estat fins ara una àgora despreocupada de res que no fos la xerrameca. Si per a Illa la seguretat pública és una prioritat, que no es pensi que ho resoldrà posant un cartell a les comissaries ni fent arengues des del faristol. Haurà de pressionar els seus correligionaris i aliats espanyols i catalans per modificar uns quants corpus legislatius que concretin i aprofundeixin millor les competències policials i les obligacions judicials en tot allò que avui provoca que la seguretat pública sigui una espasa de Dàmocles sobre la convivència i sobre la mateixa democràcia.

I no tindrà pas menys feina per evitar la politització de la policia catalana. Haurà de garantir que atorga la mateixa protecció a tots els expresidents de la Generalitat i a tots aquells que formen part del seu gabinet. Haurà d’aconseguir que les manifestacions independentistes siguin vigilades i protegides amb la mateixa cura que les manifestacions unionistes i ultradretanes. Haurà de dotar el cos dels recursos estatutaris i jurídics necessaris per rebutjar el compliment de les ordres judicials manifestament prevaricadores o políticament contaminades. Haurà de llicenciar tots els agents que es permetin fer valoracions polítiques en públic i uniformats. I, sobretot, haurà de saber veure que els afalacs, els favors i l’acceptació cordial de col·laboració que se’ls facin des d’Espanya no són res més que esquers per empènyer-los a una trampa de descrèdit, com ha estat el cas de l’operació per detenir Carles Puigdemont, on la veritable gàbia era aquella en què els Mossos s’hi van fotre de caps.