‘Diumenges d’agost’

Fa uns mesos, o potser ja ha passat més d’un any, vaig veure a unes escales de Begur uns llibres que algú havia deixat allà perquè fossin recollits per potencials lectors. No va ser l’únic llibre que me’n vaig endur, però un em va reclamar l’atenció especialment: Diumenges d’agost, una novel·la de Patrick Modiano. Si em va atraure és que perquè el seu autor també ho és de Dora Bruder, un relat que estimo molt que narra com va buscar les empremtes d’una noia jueva quan va desaparèixer, escapant-se d’un col·legi catòlic, abans de ser detinguda i deportada a Auschwitz, on va morir. No va saber què va fer Dora durant la fugida i ho celebra: “És el seu secret. Un modest i preciós secret que els botxins, les ordenances, les autoritats anomenades d’ocupació, la presó preventiva, la Història, el temps (tot el que ens embruta i destrueix) mai no podrà robar-li.”

No he llegit Diumenges d’agost fins fa poc, diumenge passat, sense saber fins al final el perquè del títol d’aquesta novel·la d’intriga i d’amor. El seu narrador, que confessa que no ho pot dir tot i que “algunes coses me les guardo per mi”, sempre té present una dona casada que va estimar i que, havent fugit amb ella amb un diamant fatal, va desaparèixer en circumstàncies certament estranyes. Donant per fet que és morta, evoca uns dies a La Baule, a la Loira Atlàntica: “Mai no vam ser tan feliços com en aquells moments, perduts enmig de la gentada perfumada de loció bronzejadora. Els nens al voltant nostre construïen castells de sorra i els venedors ambulants passaven per sobre els cossos i proposaven els seus gelats. Érem com tothom, res no ens distingia dels altres, aquells diumenges d’agost.” Que gaudeixin de l’estiu restant.