Lletra petita
Una foto de regal
“ Això ho sap tothom: amagar un radar només persegueix fer calaix i per a res suma punts a la seguretat viària
El Servei Català de Trànsit m’ha felicitat. No ha estat gaire diligent perquè el dia del meu sant em va fer una foto i ha trigat un mes i mig a fer-me-la arribar. Resulta que anava per la C-25, autovia de doble carril, amb vorals amples, sentits separats per barrera física i limitada genèricament a 120 km/h... excepte en alguns quilòmetres, entre els quals la baixada des del coll de Revell cap a Santa Coloma de Farners. No tinc excusa, hi passo sovint. Pago els 50 euros i tal dia farà un any... però no em puc estar de posar-me en la pell de qui se sent víctima d’un atracament, amb raó: qualsevol usuari que accedeixi a la C-25 per l’entrada 209 sentit Girona sap que circula a una autovia (el senyal hi és) però desconeix que el límit en aquell tram no és genèric i previsible de 120 km/h sinó de 100 km/h fins que arriba a la boca del túnel de Joanet. Si hi ha radar, ha llepat.
Aquest només és un dels múltiples errors de senyalització de la xarxa viaria principal i secundària, que un radar convenientment camuflat –allà no n’hi ha de fix– aprofita per fer calaix. C-66, C-63, C-65, N-II, A-26... (per continuar amb les meves rutes habituals) són caus habituals de radars ocults, que no és cosa de dir els punts on s’amaguen no fos cas que el Servei Català de Trànsit em torni a felicitar de manera encara més efusiva. Anys enrere havia aprofitat el canal obert als ciutadans per argumentar que un radar ocult delata que no procura per la seguretat viària sinó només per recaptar. La resposta obtinguda, del tipus automàtic, sense entrar a rebatre arguments, em va semblar una falta de respecte, una burla.
Ho sap tothom: amagar un radar busca ingressos i per a res suma punts a la seguretat viària. Al contrari, augmenta el risc d’encalç per frenades intempestives sense motiu aparent, quan és detectat en l’últim moment. En un punt perillós, el radar ha de ser visible i anunciat (com els fixos). Sobta l’estat de perplexitat permanent en què manté el SCT els conductors, com amb les últimes mesures anunciades per a l’AP-7: al costat de la necessària velocitat variable s’anuncien més radars en nom de la seguretat quan el mateix SCT admet que l’accidentalitat a la via no és un problema greu. Calen més radars quan en una zona de trànsit saturat l’única aspiració és no aturar-se?
