Gala, molt més que una musa

Aquesta tarda, al castell de Púbol, on està enterrada, la Fundació Gala Salvador Dalí ret homenatge a Gala Éluard Dalí, nascuda com a Ielena Ivanovna Diakonova, amb motiu del 130è aniversari del seu naixement, el 7 de setembre del 1894, a Kazan, dins dels dominis de l’Imperi rus. En el decurs de l’acte, l’actriu Vicky Peña Carulla recitarà fragments del diari personal de Gala, una visió íntima i profunda de la seva vida, que es va trobar al castell de Púbol després de la seva mort i que la fundació va publicar el 2011 amb el títol Gala Dalí. La vida secreta, amb presentació de Montse Aguer, pròleg d’Estrella de Diego i epíleg d’Ignasi Vidal-Folch. Gala ha estat considerada la musa del pintor Dalí, però també ho va ser del poeta Paul Éluard, el seu primer marit i pare de la seva filla, Cécile, i també d’altres intel·lectuals. Però a poc a poc aquell paper de musa ha deixat pas a una visió molt més real del paper que va tenir Gala en tot el que va fer Dalí, a qui va conèixer el 1929 a París, durant la presentació de la pel·lícula Un chien andalou de Luis Buñuel, i de qui es va enamorar aquell mateix agost quan ella i el seu marit, Paul Éluard, la dona que els va presentar, la poetessa Camille Goemans, i la seva parella, René Magritte i la seva dona, i Buñuel, van anar a passar uns dies a Portlligat i Éluard va haver de tornar sol a París.

Gala va estar casada amb Éluard, a qui va conèixer en un sanatori suís quan es deia Eugène Grindel i el va convèncer perquè es canviés el nom, però també va mantenir una relació oberta amb el pintor Max Ernst, que la va pintar en nombrosos quadres, i amb els poetes René Char i René Crevel.

Gala va inspirar un gran nombre d’obres de Dalí, de les quals les més conegudes són la Madonna de Portlligat, l’Àngelus de Gala i Galarina, pintada el 1945. Des del 1929 Gala va estar sempre amb Dalí, de qui va ser amiga, marxant, administrativa i gestora del seu patrimoni, com ella mateixa va escriure. Gala, que s’havia relacionat amb els ideòlegs del moviment surrealista, els creadors de la revista Littérature, André Breton i Philippe Soupault, va ser qui va donar impuls internacional a Dalí i el va guiar en els seus contactes. Dalí l’anomenava Gala, Galuxka, Oliveta, Esquirol, Avellana Peluda o Lionette, perquè quan s’enfadava “semblava el lleó de la Metro”, i també Gradiva, com l’heroïna de la novel·la de Wilhelm Jensen que va atraure l’atenció de Sigmund Freud. Gala és part consubstancial de la trajectòria del mestre, amb qui va viure a Portlligat, Nova York i París i amb qui es va casar al Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, a Sant Martí Vell (Girona), el 8 d’agost del 1958. Púbol, però, era el seu feu. El castell l’hi va regalar Salvador Dalí i diu la llegenda que fins i tot ell havia de demanar permís per entrar a visitar-la. A Púbol està enterrada Gala, que va morir a Portlligat i va ser traslladada morta per Artur Caminada en el Cadillac. I a Púbol es va trobar el seu diari personal. Ella, molt més que una musa, es va autodefinir: “Silenciosa com el cor d’un bosc infinit, enamorada com un jove animal cec, freda com una fruita a l’ombra, forta com els braços oberts d’un roure mil·lenari, protectora com una gruta humida.” Immortal Gala.