L’estrany cas d’ERC

La doble personalitat que ha emergit d’ERC en alguns aspectes empal·lideix el mite creat per R. L. Stevenson: L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. El protagonista té una doble personalitat perversa a causa d’haver ingerit una poció contaminada. Qui regeix de debò la doble personalitat d’ERC és la monstruosa ERC B, ja indistinta en la direcció del partit. La poció que genera la doble ànima és l’addicció sectària al poder i un odi gelós desbocat. Odi que ja no apunta només contra Puigdemont, Junts i l’ANC. Apunta contra la base independentista que deien que volien eixamplar. Sistemàticament prometen una cosa i fan la contrària sabent que estan desacreditant tot l’independentisme. Han passat de prometre que no pactarien res amb el PSC (PSOE) a regalar-li tots el poders territorials. Sense plantar-se mai en res. Sabedors de la seva autodestrucció, hem vist com s’apressaven a posar una data a unes eleccions anticipades amb l’únic objectiu d’aprofitar que Puigdemont no pogués ser amnistiat a temps. Davant l’empat dels blocs, en comptes d’explorar una aliança per a unes noves eleccions que evitessin el lideratge de l’espanyolisme han preferit fer president un impulsor del 155. Mentre Marta Rovira negociava el pacte amb el PSC, demanava a Puigdemont que no tornés per així evitar posar-los en evidència. Però la cara A d’ERC ja no és millor que la B, i el conseller Elena va activar l’operació Gàbia per detenir-lo i entregar-lo a la judicatura espanyola com va fer la policia nazi amb Companys. El conseller el qualifica “d’indigne president” per haver fet el que pocs dies abans li reclamava Rovira: no deixar-se detenir… La vergonya d’aquesta ERC és històrica. És urgent una nova esquerra independentista i republicana.