El pròleg del Pròleg

“Pròleg. m. [LC] [FLL] [AF] Introducció a una obra que acostuma a ressenyar-ne els mèrits, el valor, o també a situar-la enmig d’un context i d’unes circumstàncies determinades.” 

Amb altres paraules, un pròleg és un relat que frisa per posar en escena allò que vol explicar, sigui el que sigui, sovint a l’interior d’un llibre, però no sempre! Ja parlem d’una creació artística o bé d’un succés sense cap intenció, tots els relats s’arrangen a partir de precedents; d’un, d’uns quants o de moltíssims. Com si es tractés d’unes coordenades, els pròlegs ens apropen íntimament a allò que vol explicar-se, sigui el que sigui. És així com tots els fets tenen una cobertura àmplia, un teixit opac d’esdeveniments anteriors que proveeixen l’avenir d’un valor agregat. Com que tot té un “abans”, tot té un pròleg! Un llibre, una peça musical, una obra de teatre, i fins i tot, també, una mudança, un amor, un viatge, el naixement d’un fill o d’una filla, un accident, un dinar familiar, la mort d’una persona estimada...

Des de la temptativa que presento aquí, el pròleg, lluny de ser una simple ressenya literària, abraça les arrels i el substrat de la nostra experiència íntima a través de la qual es construiran les nostres relacions, i alhora allò que genera cultura. L’etimologia de la paraula pròleg no fa referència únicament a una introducció sinó a la persona que parlava abans, és a dir, a la persona que, amb la paraula, exposava prèviament una situació. Per tant, el pròleg és una persona, una i moltes, testimonis d’una realitat que vol ser recordada; una realitat que no pot reprimir-se ni contenir-se sinó que ha de sortir cap enfora. Tot té un pròleg i tothom pot ser un pròleg!

En una societat cada dia més capitalitzada on només sobreviu allò que és rendible, és poc comú trobar una proposta cultural i musical tan valenta i compromesa amb el territori com la del Festival Pròleg (@festivalproleg), que va néixer a Cambrils, gràcies a l’esforç d’un projecte de l’Agrupament d’Escoltes i Guies Gent de Mar. El festival no només s’ha guanyat un lloc dins de l’oferta cultural del litoral català sinó que, a més, no ha tingut por a l’hora de plantejar una oferta íntegra, eclèctica, familiar i sostenible, que s’allunya de la cultura compulsiva del màrqueting i del consum efímers. Aquest divendres, la sisena edició del Pròleg comptarà amb tot tipus d’activitats, entre elles un debat sobre cultura i territori, actuacions teatrals i música en viu d’Adala, Meli Perea i l’Orquestrina Trama.

Si tot té un pròleg, potser ens convindria viure rodejats de cultura per entendre els dies que vindran. Ens hauríem de permetre consumir cultura lliure per situar-nos i poder decidir. Permetre’ns això, escriure els pròlegs de la nostra vida i compartir-los, és urgent. En cas contrari, ens quedarà espai per a un trist epíleg, que potser no escriurem nosaltres.