Sargatal

Vaig conèixer Jordi Sargatal quan era director del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, un espai de gran importància per a la seva trajectòria, ja que ell va viure, en primera persona, les mobilitzacions ciutadanes per salvar el que ara és un espai protegit. Aquell va ser un moment de canvis a l’Empordà, on la constància i el convenciment popular van imposar la preservació dels Aiguamolls en benefici general, sobretot de la flora i la fauna, per sobre dels interessos econòmics d’uns quants. Va ser ell qui va convertir la cigonya Guita en un símbol dels Aiguamolls. Quan va deixar el càrrec li vaig seguir la pista uns anys, però el contacte que hem tingut ha estat molt esporàdic.

Quan vaig veure el seu nom a la llista de nous fitxatges per al nou govern de la Generalitat me’n vaig alegrar. Fa molt que no hi parlo, però recordo Jordi Sargatal com una persona oberta i conscient. Això no treu que el càrrec, com a secretari general de Medi Ambient i Transició Ecològica, l’enfronta a un dels reptes més grans de la història del país. La gestió de l’aigua i el territori en un context creixent de canvi climàtic l’obligarà a prendre decisions que poden ser poc populars. Però, malgrat tot, necessàries.

Sort i encerts, Jordi! El país necessita que moguis fitxa.