El voraviu
L’estructura C d’ERC
Van passant els dies i ningú diu ni fava a qüestions que cremen les entranyes
No sé com entén la direcció provisional d’ERC l’“acabar la feina” que va enunciar, i tampoc no sé si mengen cues de pansa, com receptava l’àvia Neus, per quan fas curt de memòria. Però com que hi ha clars indicis que van per aplicar allò que els deutes vells no es paguen i els nous es deixen fer vells, em permeto fer un petit recordatori de dates recents que els perseguiran fins al dia del judici final a la tarda si els escombren sota la catifa. Avui fa just deu setmanes (13/06) que el local social de l’orfeó Martinenc va resultar petit per enquibir la militància que volia assistir al congrés local del partit i votar si entraven en el govern Collboni. Diuen que al setembre en trobaran un que hi càpiguen tots. Avui fa just sis setmanes (11/07) que es va saber que l’estratègia es decidia en òrgans paral·lels a la direcció, dels quals Junqueras “en passava”, però que ell diu “que no li convidaven”. Continuem sense llista de quines grans decisions ha pres cadascú. Dilluns vinent farà cinc setmanes (22/07) que Maragall va estripar el carnet del partit perquè els expedients sancionadors oberts pels cartells de l’Alzheimer i altres perles de l’estructura B li semblen una barbaritat i una collonada. Som allà mateix. Silenci. Farà cinc setmanes (24/07) dimecres vinent que es va saber que el ninot Junqueras penjat del pont també era falsa bandera. No descartin la hipòtesi que hagin volatilitzat l’estructura B i n’hagin creat una C que imposi l’omertà siciliana.
