A la Lluna

En un univers on la Terra ha passat a la història com un record distant o com una pandèmia mal gestionada, la vida a la Lluna s’ha transformat en una dansa futurista entre l’enginyeria i la supervivència. En les brillants ciutats lunars, construïdes amb materials avançats i tecnologia de punta, les persones coexisteixen en un fràgil equilibri entre la innovació i l’adaptació a un entorn encara hostil. Sota cúpules biodinàmiques que recreen ecosistemes terrestres, la vida floreix en un paisatge àrid i desolat. Els habitants de la Lluna es desplacen mitjançant vehicles gravitatoris per túnels subterranis que connecten les diverses colònies, evitant la radiació solar i les temperatures extremes. La societat lunar és una barreja vibrant de cultures i tradicions terrestres, fusionades amb l’estètica i la ciència aplicada d’un futur remot. Malgrat aquesta aparent utopia, encara persisteixen les tensions i els desafiaments en aquesta nova frontera espacial. Això sí, l’experiència és única. La rutina diària comença verificant els sistemes de suport vital, assegurant-se que hi ha prou disponibilitat d’aigua i d’oxigen. El menjar consisteix en aliments deshidratats i preparats específicament per a l’espai. Hi ha un temps dedicat a l’exercici físic per mantenir la salut en condicions de gravetat reduïda. I al final del dia, és clar, videotrucades amb la Terra. La vida a la Lluna és un recordatori constant de la fragilitat de l’existència humana en un cosmos vast i implacable, on cada èxit científic i cada pas cap al futur són tenyits per l’ombra implacable del desconegut.