Més a prop

Ara fa tot just un mes, en plena voràgine vacacional, alguns mitjans de comunicació alertaven de la imminència de situacions catastròfiques a les costes del Mediterrani provocades per un possible tsunami. L’alerta és recurrent, i si bé fa anys els científics asseguraven que al Mediterrani no es donaven les condicions per viure tsunamis com els de les costes oceàniques, ara no ho descarten. El canvi climàtic i l’escalfament global són algunes de les causes que indiquen, però l’activitat tectònica que produeix el desplaçament continu del continent africà cap al nord és clau. Com si fos una metàfora de la realitat social, Àfrica s’apropa a la península Ibèrica uns quatre mil·límetres a l’any, i això podria provocar l’acció imprevisible de la falla d’Averroes, a la costa d’Almeria. Això produiria onades que afectarien la costa entre València i Tarifa, les Balears i les Pitiüses, de la mateixa manera que les onades migratòries arriben per tot arreu i de forma previsible.

Diuen que l’activitat tectònica és cíclica i no es pot fer res per aturar-la. Tanmateix, la immigració és previsible i cíclica. I, també, lògica. Els immigrants arriben sí o sí perquè nosaltres també marxaríem si estiguéssim en la seva situació. Només hem d’acollir-los, integrar-los i generar oportunitats. S’entén, la metàfora?