Tornen les rutines

L’estiu acostuma a engegar a prendre pel sac bona part d’aquelles rutines que la resta de l’any mirem de seguir de la A a la Z, i pobres de nosaltres que ens deixem oblidada una sola lletra durant l’itinerari o la poca pau mental que ens dona seguir uns hàbits es transformarà en atacs de pànic. Però arriben les vacances i ens obliguem a funcionar sense horaris, que és la fórmula més barata i universal que trobem per garantir-nos que hem desconnectat de la feina quan l’economia casolana no dona per anar voltant pel món. Si durant tot l’any dinem a quarts de dues, puntuals com un clau, doncs en vacances ens plantem a taula passades les tres. Que es noti, que res ni ningú ens ordena a quina hora ens hem d’endur els macarrons a la panxa i que per fi som amos de la nostra vida. El problema és que com més esbudellem les rutines, més tortuós és el camí per recuperar-les. En el cas dels adults, ens refem per imperatiu legal, que vol dir que ja ens agradaria seguir rascant-nos la panxa però com que no acumulem un patrimoni que es transforma cada mes i sense moure un dit en una bacanal de bitllets, doncs molt millor convèncer-nos des del primer minut que pencar dignifica i que som gent afortunada. Si parlem dels adolescents i de la canalla, això són figues d’un altre paner. Recuperar l’ordre, almenys l’horari, s’endevina més embrollat. Ningú s’espantarà si admetem que durant les vacances escolars trobem un regal que no matinin, fins i tot si, a canvi, la nit d’abans han caigut derrotats una mica –o força– més tard del que seria convenient. Però ara potser ja toca restablir algunes normes i imposar limitacions, abans les aules no s’omplin d’estudiants amb el cap abatut sobre la taula. Llevat que vulguem comprar la teoria que els joves s’adormen a l’aula perquè els fem matinar massa, no pas perquè alguna cosa fem malament.