Llibertat perversa

És responsable Pàvel Dúrov de l’ús “criminal” de Telegram que en fan part dels usuaris? És a dir, del fet que l’aplicació s’usi per al frau, el tràfic de drogues i d’armes, l’assetjament cibernètic, el blanqueig de diners, el funcionament del crim organitzat i l’abús sexual de menors? Així ho considera la justícia francesa, que, en el curs d’una investigació sobre l’ús d’Instagram, ha ordenat la detenció de Dúrov. Aquest, convertit en multimilionari amb l’aplicació, no fa res, en tot cas, per impedir que se’n faci tal ús. Això en nom de la llibertat d’expressió, a la qual també apel·len una sèrie de personatges que han declarat que la detenció de Dúrov és un acte de censura. És clar que poden qüestionar-se els mecanismes de control dels estats en nom de la seguretat. Ara bé, és inquietant que, amb una invocació perversa de la llibertat, les noves tecnologies siguin una forma estupenda de propagar la criminalitat humana.

D’altra banda, les aplicacions de missatgeria, les xarxes socials i tot el món internauta no han inventat les notícies falses. Tanmateix, afavoreixen la capacitat de generar-les i difondre-les. Això mentre també és preocupant que serveixin tan especialment per la circulació de missatges xenòfobs, homòfobs, masclistes i en contra de tota intervenció pública per controlar una mica com es fan i circulen els diners. I és així que arribem a certs personatges (tot i que no són els únics) que donen suport a Dúrov. Personatges com ara Elon Musk, l’amo de l’antic Twitter, que, amagant la identitat (fent-ne una X) d’aquells als qui agrada una piulada, contribueix a la propagació de la mena de missatges referits. És així que la llibertat sembla haver-se convertit en un instrument del mal.