Sense concursants
Molt sovint es pretén obtenir serveis, obres o materials a preus inexistents en el mercat
En el darrer any l’Ajuntament de Girona ha hagut de declarar deserts 10 concursos públics per a tota mena de licitacions d’obres o de serveis, però ningú es qüestiona el motiu pel qual aquests concursos han quedat sense concurrents o no han interessat a les potencials empreses licitadores. Molt sovint, les administracions públiques pretenen obtenir serveis, obres o materials a preus inexistents en el mercat i estaria bé que funcionaris i governants toquessin de peus a terra per saber el cost de la vida i per entendre que les empreses han de tenir resultats positius i no pèrdues.
Al sector públic s’ha instal·lat i s’ha generalitzat una tendència a aconseguir-ho tot al millor preu, sabent que moltes vegades el millor preu vol dir pitjor qualitat, pitjor servei i cap garantia. De vegades, la política vol semblar tan honesta que es passa de frenada i accepta comprar a determinats preus sabent que allò és impossible obtenir-ho a aquell cost. D’alguna manera, és com comprar un Rolex fals, sabent que ho és i pretendre o creure que donarà el mateix resultat que un rellotge autèntic.
I el mateix succeeix amb aquesta dinàmica absurda d’haver de demanar un munt de pressupostos per a una mateixa feina, fins i tot si es tracta de contractes menors, és a dir, de menys de quinze mil euros, sense tenir en compte la confiança o la vàlua d’una determinada empresa. O els maldecaps que provoca no poder contractar en el mateix exercici una companyia que ja ha estat contractada per un servei que s’ha de tornar a renovar, no fos cas que algú els acusés de tràfic d’influències o de malversació.
I si, a això, hi afegim les dificultats burocràtiques i els mil i un tràmits que suposa per a una empresa presentar-se a un concurs, no és estrany que les administracions es quedin sense concursants i que molt probablement, en poc temps, ningú vulgui treballar per al sector públic. Una mica de racionalitat, de realitat i de seny els vindria bé. I no val allò de dir que estan obligats a complir la llei perquè la llei la fan els polítics i, per tant, sempre la poden canviar.
L’honestedat no ha d’estar renyida amb la gestió eficient i pràctica.
