Mitjons en una capsa gegant

Com a bona representant de la generació X, soc de les que donen la tabarra dient que és molt millor comprar el gènere a les botigues físiques perquè te’l pots emprovar i tens més clar què estàs adquirint, perquè sempre hi ha un moment que s’agraeix l’atenció personalitzada i perquè el canvi de talla i model és més còmode i ràpid –m’he empassat alguna peça comprada per ma filla a través d’una web per l’enrenou que suposava el retorn–. El cas és que aquesta setmana m’he vist obligada a comprar dos parells de mitgetes de futbol per al meu fill a través d’un portal de roba esportiva perquè no hi ha establiment físic on trobar-les. Poden imaginar la mida i l’espai que ocupen quatre mitjons, de dos colors diferents, destinats a un nen d’11 anys. En una capsa de sabates per a nadó encara hi sobraria espai. Doncs divendres va arribar la comanda a casa, en mans d’un treballador d’una empresa de transport de paqueteria. En veure la capsa de cartró que em volia lliurar, vaig pensar de seguida que es tractava d’un error perquè jo no esperava ni una tele, ni dotze ampolles de vi ni la compra del supermercat de tot un mes. Podia ser un regal enviat per algú altre, però ja s’ha de tenir poc gust per ficar-lo en aquell recipient. I tampoc no tocava. Així que veient que el nom de la destinatària i l’adreça del domicili coincidien completament, vaig optar per sortir de dubtes. En agafar aquella capsa, després d’arquejar els braços com si anés a fer l’abraçada més gran del món, vaig comprovar que amb prou feines pesava uns pocs grams. Podien ser perfectament els mitjons que esperava. I si la capsa era gran, poden fer-se el càrrec de la quantitat de paper i de plàstic que s’amagava dins. Però després el més important és que jo separi i llenci el material correctament, no tant si se’ns en va la mà amb el volum generat. Almenys les mitgetes eren les esperades.