Per què?

Tots els infants tenen una predisposició innata a preguntar el perquè de les coses. Hi ha una etapa evolutiva en què els famosos “per què” esdevenen rutina. Però a mesura que l’infant creix, aquesta necessitat d’entendre la vida s’estronca. Si ens preguntéssim el perquè d’aquesta aturada sobtada de l’interès per aprendre el funcionament del viure i conviure, segurament coincidiríem que la flama s’apaga a mesura que l’escolarització avança i els continguts curriculars prenen força i avaluen coneixements. Ara que comença el curs escolar és un bon moment per reflexionar sobre la importància del pensament crític. Dins l’àmbit educatiu, les assignatures que ens “ensenyen a pensar” han anat desapareixent alhora que des de la societat es persegueix aquells qui “pensen massa”, perquè “pensar pot ser perillós”. L’autocensura que ens imposem i que infligim als nostres infants esdevé un trampolí a l’obediència cega i al conformisme. Ens fa vulnerables davant un món que no deixa espai per no fer res i que culpa i castiga la rebel·lió, quan aquesta sovint forma part de la necessitat d’entendre el món. El pensament crític ens força a fer servir la imaginació, a veure i a interpretar els fets des de perspectives diferents i a ser capaces de preveure les conseqüències de la nostra posició. I si cal, canviar-la o corregir-la. Ens exigeix allunyar-nos del debat i acostar-nos al diàleg des d’on es comparen i comparteixen opinions i fets. Desafiar a pensar més enllà i mostrar que en aquest més enllà és on trobarem les respostes als mecanismes de viure, és el que respon al pensament crític. Si ajudem la quitxalla i els joves a creure en el dubte, a exercitar la valentia, practicar el diàleg i la cooperació, a acceptar que les opinions d’altri ens enriqueixen i no ens confronten… estarem construint una societat més crítica, tolerant i oberta, i menys masclista, racista, egoista i polaritzada. Una societat més humana i evolucionada, que alhora podrà encarar els nous reptes tecnològics i polítics des d’una posició més ferma i menys poruga. Perquè aquest “per què” de les coses ens proporciona aquella seguretat anhelada des de la més petita infància i aquesta llibertat desitjada dels i les joves que ben aviat entraran de nou dins les aules.