Fora muralla
Tot i que des de la finestra d’aquest mirador la premissa és que el camp de visió abraci especialment el territori de les comarques de Girona, de vegades també es fa necessari mirar una mica més enllà per allò d’ampliar la perspectiva. I això és el que em va portar fa uns dies a plantar-me a Castellnou de Bages, un indret de la Catalunya repoblada agermanat sonorament amb la vila alt-empordanesa de Pontós. En aquest reducte de la Catalunya central, l’essència d’aquell col·lectiu miracle que es va anomenar Coetus –providencial catalitzador de les músiques ibèriques– no tan sols manté viu el seu esperit unificador dins la diversitat sinó que aconsegueix expandir-lo fent palpable la dimensió d’universalitat.
I això s’aconsegueix gràcies a la dedicació, la voluntat i el talent de més d’una vintena de músics professionals disposats a compartir els seus coneixements amb més d’un centenar d’alumnes d’oïdes obertes i curiositat desperta. “L’Encuentro de músiques d’arrel”, tal com s’anomena aquesta iniciativa, és el fruit de posar dins un mateix cove els ritmes que conformen la pell de brau –des d’Andalusia al Rosselló passant per les Balears, el País Valencià, Galícia, Castella, Cantàbria i Euskadi, sense oblidar les illes Canàries– amb cants, tonades i danses que tant provenen de l’altre costat de l’Atlàntic com del Mediterrani més oriental o del mateix cor d’Àfrica.
L’oportunitat de ser testimoni d’aquesta trobada a través de la celebració on ofereixen una mostra de tot allò que han après –mestres i alumnes de manera recíproca–, és una d’aquelles comptades situacions en què un es pot reconciliar amb allò que anomenen música. Sense pretensions, artificis ni impostures de cap mena, amb la mateixa naturalitat que baixa l’aigua d’un riu, que la llavor es converteix en blat o que emana la fruita de la flor, és allà on es pot sentir que la veritable música no és altra cosa que el nostre batec connectat amb les vivències, les experiències i les emocions dels nostres ancestres. La resta no és res més que consum i propaganda. Per això de vegades és convenient sortir fora muralla, tot desafiant allò que anomenen mainstream, per retrobar i valorar com cal allò que tenim al nostre interior.
