Multes als cotxes vells

Llegim aquesta setmana que el Prat de Llobregat i Gavà comencen a multar els conductors dels vehicles sense distintiu ambiental que circulin pel municipi els dies laborables i a unes hores determinades, mentre la restricció de la ZBE estigui activa. Fa temps que vaig perduda en aquesta qüestió i ja ni tan sols sé qui ha començat i qui no a vetar els vehicles contaminants, com tampoc no tinc clar si tothom va de debò amb els seus anuncis o també hi ha qui de moment va de catxa i fa allò de perdonar-te el primer cop que t’hi enganxa però advertint-te que la propera vegada te la carregaràs. Soc conscient que fins i tot anem tard prenent mesures per protegir l’atmosfera i la salut de les persones i que davant una situació alarmant només es pot optar per enfilar camins dràstics. El problema és que em compto dins del grup que conduïm un cotxe vell i atrotinat. El meu, en concret, era del pare i és d’aquells que l’aire condicionat em fa constantment la botifarra i que no té el GPS incorporat, un element que per a la gent com jo és fins i tot més imprescindible que les rodes i el volant. Imagino que si aquest turisme entra a les zones prohibides saltaran totes les alarmes. El cas és que desconec en quin moment qui perfila les polítiques pensades per reduir la contaminació ambiental ha deduït que no me’l canvio per una qüestió romàntica i perquè em deprimiria convertir-lo en una pasterada de ferralla. L’únic que em posa realment trista, o fins i tot de molt mala bava, és l’exercici de tafanejar els preus d’un cotxe de trinca, o fins i tot de segona mà si no em conformo amb un model molt trinxat. Que ja voldria jo un cotxe que complís tots els paràmetres –no sé exactament quins perquè és un sector que m’atreu com escombrar una discoteca a les sis de la matinada–, però, de moment, no he trobat ningú que es recordi de nosaltres.