Una forma de tortura

Si no en teníem prou viatjant en seients cada cop més estrets i patint pel ridícul espai que va quedant entre passatgers –acabarem volant drets i agafats a una barra, i si no, temps al temps–, algunes aerolínies han trobat una nova fórmula per torturar els seus clients. El moment triat és just el que precedeix l’embarcament. És un càstig que no pots veure a venir, sobretot tenint en compte que en el moment d’adquirir el bitllet, i sense saber-ne exactament el motiu, t’han convertit per art de màgia en un viatger priority. El problema és que on tu has llegit que hi tindràs una certa preferència, ells en realitat t’estaven fent saber que series un pringat però, això sí, un pringat de primera, perquè ni tan sols podràs evitar pagar el gust i les ganes per pujar una maleteta a bord. Ara bé, a fi d’allargar la mentida tant com sigui possible, et faran embarcar abans que a una part dels clients i en una fila específica, per la qual també desfilaran desenes de viatgers a qui els han venut la mateixa moto del priority que a tu. Un cop passes el control, és aleshores quan arriba el moment deportació massiva. L’avió que esperes ni tan sols és a la pista per donar-te la benvinguda, així que pots passar entre trenta i seixanta minuts confinat en una sala petita, primer, i al ras, en segon terme, a pocs metres d’on aterrarà l’avió. Si ets una persona gran i necessites una cadira, doncs per què no et compraves un jet privat. Si dus criatures a sobre, doncs per què no les dopaves per evitar que es posessin nervioses. Si plou, doncs ànims, que l’aigua que et rega potser et farà créixer. Imagino que la raó que els motiva a tractar així la gent és assegurar-se que tot està a punt quan arribi l’avió –i complir els horaris, ja que algunes companyies prometen retornar diners en cas de retard– i per poder enviar abans a casa un personal que no cobra ni un sol dels minuts extres.