La utopia de desestacionalitzar
Seria ideal repartir la massificació de l’estiu al llarg de l’any
Fa dècades, diria que des dels anys vuitanta del segle XX, que sento a parlar de desestacionalitzar la demanda turística a les comarques gironines. Es fan campanyes per aconseguir-ho i, de vegades, fan efecte en mercats nacionals, estatals i internacionals, a petita escala. Ara bé, la majoria de les prop de 270.000 places d’allotjament turístic (hotels, apartaments, càmpings i turisme rural) es troben a la Costa Brava (anys i anys de planificació turística errònia ens han portat a una oferta sobredimensionada). Allà, no ens enganyem, la temporada de gran afluència de visitants és l’estiu. Molts turistes (més de 7 milions, el 2023) combinen la platja amb altres activitats, com ara rutes pel patrimoni, però és evident que el nucli central de les vacances és el mar i els mesos de juliol i agost. Perquè tenim una costa meravellosa, i som un destí de sol i platja ben consolidat en els mercats internacionals. Ara bé, és atractiu amb la meteorologia adequada. Les xifres oficials diuen que, en els últims anys, han augmentat sensiblement les pernoctacions fora de la temporada estival, i ens ho creiem, donat que disposem d’una gran oferta cultural, esportiva, mediambiental, paisatgística, lúdica i patrimonial per presentar als turistes potencials i es fan esforços, des de diferents institucions, per atraure visitants la resta dels mesos. Pedalar en aquesta direcció és bàsic, si es vol donar a conèixer el país i demostrar que hi ha alguna cosa més que el sol i la platja. Treballem cap aquí, que l’estiu ja es ven sol, però deixem d’imaginar un país que sigui visitat durant tot l’any de manera massiva. Perquè la paraula desestacionalitzar implicaria molt més que portar alguns turistes de gener a juny, i de setembre a desembre. Els diccionaris defineixen el concepte com a “fer que el turisme propi i característic d’una determinada estació es produeixi també durant la resta de l’any”. Seria ideal repartir la massificació de l’estiu al llarg de l’any: no hi hauria tanta pressió sobre el territori i els serveis durant el juliol i l’agost, i els establiments, d’allotjaments i comercials, podrien mantenir-se oberts durant més mesos. Però, siguem seriosos, seguir parlant d’un grau de desestacionalització suficient per fer funcionar l’oferta bona part de l’any és mantenir una utopia.
