Primer, el partit

Imatge de família del líder del PP amb els presidents autonòmics del partit. El motiu? El finançament singular pactat entre el PSC i ERC per a Catalunya. L’objectiu? Deixar constància, sobretot fotogràfica, que els populars van a l’una en el total rebuig d’Alberto Núñez Feijóo al model acordat i encara per desenvolupar. De la trobada en surt un compromís públic i per escrit dels barons que no negociaran bilateralment el nou sistema encara que es reuneixin amb el president espanyol, Pedro Sánchez. També es desprèn un missatge clar: primer, el partit. És a dir, l’acceptació de tots els dirigents que els interessos de la formació popular, i en especial del seu president, són prioritaris als dels ciutadans que representen. A un territori del PP no li podria convenir abordar el finançament amb Sánchez? Feijóo s’hi oposa. El PP dona prioritat a anar en bloc a les legítimes aspiracions territorials i evidencia la nul·la autonomia dels barons, supeditats a allò que digui el seu president. Una tercera lectura és la d’un Partit Popular a la contra, que es defineix pel refús a allò que prové del PSOE, del president espanyol i de Catalunya. Segurament es viu millor, però també l’identifica com a força d’oposició pura i dura sense gaire més a aportar que el seu no on qui es mou no surt a la foto.