Illa, en minoria

És un fet que Salvador Illa no és independentista, que no és sobiranista, que el seu marc de referència i la seva obediència no és pas a Catalunya sinó a Espanya, que va aplaudir amb ganes i en pèssimes companyies l’aplicació del 155 i de la repressió després de l’1-O del 2017 i que el seu neguit, l’objectiu i l’obsessió és que Catalunya i els catalans girin full de la dècada més sobiranista de la seva història moderna. També és un fet que la seva missió –encarregada directament des de La Moncloa– és reintroduir la política i la societat catalanes en el corral autonòmic del cafè per a tots, la solidaritat infinita i l’estricta i borbònica obediència constitucional, renunciant per tant al reconeixement de la nació catalana i a la defensa dels seus drets, inclòs –per descomptat– el dret a l’autodeterminació. I encara un altre fet. Illa governa i governarà en franca minoria, perquè va tenir més vots que cap altre candidat en les últimes eleccions al Parlament, però és president només gràcies a un pacte amb la pinça al nas d’ERC amb el PSOE que ni ell ni Pedro Sánchez saben si podran fer efectius, com ara passa, per exemple, amb la llei d’amnistia o el català a Europa. Per totes aquestes coses, és un fet la mar de normal que el discurs del president Illa amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya fos breu, insubstancial i tingués molt poc de nacional, que no fes cap referència al sistema de finançament injust que pateixen els catalans i que tants a Espanya volen mantenir a tota costa, ni al setge judicial a la llengua i l’escola catalanes, ni a l’exili del 130è president de la Generalitat, ni a la sagnia anual de la inversió pactada i no executada de l’Estat a Catalunya, ni a la millora de l’autogovern, ni a cap mena de reivindicació nacional. També és un fet que, per molts fulls que vulgui girar, la causa nacional fa sortir al carrer 80.000 persones en els moments més baixos i ha estat capaç de moure’n centenars de milers, fins i tot milions, convençuts tots ells que Espanya no és la solució, sinó el problema. Vistos els fets, sisplau, no hi torni. No sigui tan tossudament avorrit. No torni a recitar que, a diferència dels altres, vostè sí que representa i governa per a tots els catalans.