Lletra petita
Hi som, malgrat tot
“La història de l’independentisme està farcida de derrotes i de moments complexos, però també de fermesa al carrer i obstinació
L’independentisme de carrer resisteix, malgrat les circumstàncies. Continua lluitant a contracorrent de les lluites fratricides dels partits polítics i això, indefectiblement, el debilita en força, però no en fidelitat. En les manifestacions descentralitzades d’aquesta Diada, s’hi respirava aquella perseverança que ha caracteritzat el moviment. Sense aquella sensació d’onada imparable dels anys del procés però tampoc sense virar el rumb. Menys quantitat, mateixa qualitat en compromís. El carrer hi és, malgrat tot. I tot és molt. Un cúmul de circumstàncies adverses que ens situen en un moment de declivi independentista: des d’un govern que retorna a l’autonomisme fins a l’acarnissament polític entre partits sobiranistes, passant per un sistema judicial que no fa ni un pas enrere en la repressió. Per això la importància de posar en relleu aquesta resistència de la societat civil i la insistència a retornar al camí de la unitat i sortir d’una vegada per totes d’aquest parany viciós en què han caigut de quatre potes les formacions polítiques.
És qüestió de temps –segurament de molt de temps!– que l’independentisme s’allunyi de les bardisses i agafi la via correcta. I, en aquest procés de ressorgiment, sens dubte, la societat civil haurà d’agafar el timó, com ja ho va fer el 2010. La història de l’independentisme està farcida de derrotes i de moments complexos, però també de fermesa al carrer i obstinació. Hem sigut pocs i hem sigut molts. I les adversitats piconen en la paciència però no aboquen a la resignació. Quan parlen de pacificació, de fi del procés, d’una nova era... intenten fer ferida. I ens les llepem, les ferides, fins a cert punt. Però el pòsit sempre queda allà, no desapareix, surt al carrer i empeny tant com pot. O fins allà on pot. Perquè, si la societat civil és imprescindible, també ho és la política. I és urgent i necessari que els partits pugin de nou al carro de la unitat. Fent la neteja necessària, els processos inevitables i recosint els estrips. Complicat, però inevitable. Tard o d’hora.
