Fumar no és moda

No he fet cap estudi científic que ho corrobori però la simple observació al carrer m’ha dut a estar convençuda que fumar, si parlem del tabac de tota la vida, ha passat de moda. O això o els fumadors han entès la necessitat de militar en el respecte a qui no fuma, fins i tot als espais oberts on fins no fa tant es practicava el campi qui pugui, o més aviat el fumi qui vulgui. Ara, per citar un exemple molt clar, és estrany, o ho és més que fa un temps, estar consumint begudes o menjar a la terrassa d’un bar i que un núvol tòxic de fum provinent de la taula del costat interrompi el teu estat relaxat. O entrar a una llar particular, o no diguem ja a un cotxe, i que la pudor de tabac esdevingui com un cop de puny directe a les terminacions nervioses olfactives. Com que mai no he estat fumadora, desconec les raons que duen una persona a deixar el tabac, o a reduir el nombre de cigarretes diàries, però el preu de cada caixa deu ser un dels motius que més desertors provoca. També vull pensar que algunes campanyes antitabac funcionen. Hi ha un tercer motiu que sospito que està contribuint a reduir el nombre de fumadors: els adolescents senten més atracció per altres productes que són il·legals per a la seva edat. Fumar tabac no és prou canalla, més aviat és cosa de vells. Només cal parar atenció a l’hora de sortida d’un institut. Els cigarrets electrònics, coneguts com a vapers, han canviat les regles del joc. Havien de servir per ajudar la gent a deixar de fumar i el que està succeint és que estan creant addictes allà on abans hi havia persones que ni tan sols fumaven. I també entre homes i dones massa joves, amb cara de nen o nena. Com sempre, la regulació d’un producte que pot ser cancerigen deu estar esperant temps millors. Com que, a sobre, no causa les incomoditats del fum del tabac, ni tan sols es tallen per no molestar.