Riuades que venen

El setembre és un mes de mal record en moltes poblacions del Vallès Occidental com Terrassa, Sabadell, Rubí, Montcada i Reixac, Ripollet, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola i Matadepera, però també en algunes altres del Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Concretament, la matinada del 25 de setembre encara perdura en la retina de molts veïns quan les diverses rieres que creuen els municipis es van desbordar en menys de tres hores per la intensitat de la pluja i es van endur vides, objectes, cases i tot el que trobaven pel camí cap al Llobregat i el Besòs.

El dol no està tancat 62 anys després perquè encara hi ha un munt d’interrogants per resoldre entre una generació que va veure com el règim franquista silenciava molta informació, com ara què va passar amb els nens desapareguts, si hi va haver adopcions irregulars i qui les va permetre, quantes víctimes es van produir o qui van ser els veritables responsables que van permetre lucrant-se tots els habitatges d’autoconstrucció en zones inundables. Particulars com l’ Ana Martínez i la Susana Escalera , i no han estat les úniques, però en aquest cas constituint l’Associació de Nens Desapareguts de la Riuada del 1962, no han parat de buscar respostes amb una mà al davant i l’altra al darrere des de fa vint anys, topant amb tota mena de dificultats. Ara, com a mínim a Terrassa, hi ha la voluntat d’ajudar-les a aixecar estores, buscar i fer públics documents, elaborar un cens el més exacte possible de víctimes i ferits, a més de fer-los un homenatge com cal el proper 25 de setembre, entre altres actuacions.

En un context de sequera es fa estrany parlar de riuades, però els experts diuen que en vindran i podrien ser encara més virulentes. I les administracions, tot i que amb la lentitud que els caracteritza, dibuixen estratègies per recuperar els espais de lleres i rieres per a l’aprofitament ciutadà. Alguns exemples: el projecte de recuperació del riu Ripoll a Sabadell; de rehabilitació del camí vinculant-ho a un projecte turístic i patrimonial que el Consell Comarcal del Vallès Occidental dissenya per a sis municipis d’aquest mateix riu; l’aposta al nou POUM de Rubí per la renaturalització de la riera que recull el cabal de les dues de Terrassa –Arenes i Palau–, o el pla estratègic de renaturalització i adaptació al canvi climàtic d’aquestes dues rieres que el consistori egarenc ha de redactar el 2025 i que s’acompanyarà d’una jornada tècnica aquest proper dia 21. Són això, només alguns dels molts exemples de les idees de les administracions per donar valor al patrimoni natural, cultural i fabril al voltant d’aquests cabals hidrogràfics i recuperar-los perquè la ciutadania en pugui gaudir i no continuïn cicatritzant i dividint els municipis.

La música sona molt bé, i dono per fet que tots aquests dissenys no obliden, alerten i preveuen mecanismes de seguretat per les riuades que venen.