Mirades
La càrrega simbòlica del 3-O
El discurs del rei Felip VI deixant al marge el paper d’àrbitre marcarà per sempre la seva relació amb els catalans
S’ha explicat molt la història que el doctor Josep Trueta, encara a l’exili d’Anglaterra, on tanta i tan bona feina va fer per la medicina i pel país, va tenir una conversa amb un jove Joan Carles de Borbó i Borbó, que anys després havia de ser rei d’Espanya quan el fet biològic va fer desaparèixer Franco. L’hereu ja llavors de la monarquia borbònica que tenia el seu cap en Joan de Borbó, comte de Barcelona, va preguntar al doctor Trueta què havia de fer per agradar o guanyar-se els catalans. Josep Trueta li va dir el que va creure que tocava dir-li, però li va deixar molt clara una cosa: “Sobretot no posi mai Felip a un seu fill”, li va dir. Ja veiem el cas que li va fer, i així el primer mascle, tercer fill reconegut de Joan Carles, es va dir Felip. El mateix Felip que va substituir el seu pare com a rei d’Espanya i que tal dia com avui fa set anys, a les nou del vespre, va sortir a fer un discurs a tots els espanyols que marcarà per sempre el seu regnat.
L’1 d’Octubre hi va haver referèndum. I una actuació indigna dels cossos i forces de la seguretat arribats de diversos punts de l’Estat al crit de a por ellos! que van apallissar innombrables ciutadans que amb el seu cos volien defensar les urnes. Urnes i paperetes que ni els serveis d’intel·ligència ni les forces policials van saber trobar. Malgrat la repressió, molts catalans van votar. I es van esgarrifar amb les imatges de violència. El dia 3 el país es va parar. Es parlarà molts anys de l’1 d’Octubre, però el 3-O té una càrrega simbòlica brutal: que la ciutadania, d’una manera ordenada i sense cap violència, va controlar el país.
Al marge dels discursos institucionals com el de Cap d’Any, el rei d’Espanya només ha fet cinc discursos institucionals extraordinaris. Joan Carles, el del 23-F; l’11 de març del 2004, dia dels atemptats d’Atocha; el 23 de març del 2014, quan va morir Adolfo Suárez, i el 2 de juny, en què va anunciar la seva abdicació. Felip VI ha fet el del 3 d’octubre. Va aparèixer amb un retrat de Carles III, el rei que va defensar el despotisme il·lustrat, al darrere. Amb la cara pagava, i abans que comencés a parlar ja se li va entendre tot. El seu pare va guanyar molts punts la nit del 23-F, quan, ja molt tard, va sortir a rebutjar el cop d’estat de Tejero. Després es van saber més coses i no tot va ser tan clar com ens havien volgut fer creure. Joan Carles va ser molts anys ben rebut a Catalunya, com a príncep i com a rei. S’hi escapava. Per causes mèdiques o personals, i tots vostès ja m’entenen. Hi tenia vaixell i amics i amigues molts íntims i la filla casada. Aquell campechano queia bé, fins que es va trencar el pacte de silenci de la premsa. Felip VI, el 3 d’Octubre, va trencar el seu paper institucional d’àrbitre, i no només no va condemnar la violència contra una part del seu poble, sinó que va dir coses que molts catalans, no només independentistes, mai oblidaran.
Li van posar Felip, contra l’opinió del doctor Trueta i va ser coronat un 19 de juny, el mateix dia que el seu antecessor Felip V ordenava socarrar Xàtiva. El discurs de fa set anys va tenir el 76,7% de quota d’audiència televisiva, però el discurs de Felip VI marcarà el seu regnat.