Àgora
Ús del català
Benvinguda sigui la carta del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per reclamar que el català, el gallec i el basc puguin utilitzar-se en els plens de la Eurocambra. El govern espanyol ho veu prioritari. Ho van demanar el març d’aquest any i el setembre del 2022. Tres cops per a una petició que hauria de ser efectiva des de fa molts anys i que clama al cel que a hores d’ara s’hagi de demanar permís per parlar català. Concepció Ferrer, Josep Borrell, Joan Colom, Raimon Obiols i fins i tot Vidal-Quadras (declarat oficialment contrari a la qüestió malgrat els seus avantpassats catalanistes)... il·lustres eurodiputats catalans –per citar-ne alguns– que han estat un munt d’anys al Parlament Europeu parlant tots els idiomes europeus menys el català tot i la seva procedència.
N’estem farts, d’haver de solemnitzar una qüestió tan òbvia. No té cap sentit que arribats a aquest punt s’hagi de demanar que l’Eurocambra permeti l’ús del català. Roberta Metsola és maltesa, conservadora i poc procliu a sortir-se del guió de l’Europa dels estats i dels idiomes oficials. Malgrat tot, defensa la seva pròpia llengua, que és oficial tot i que la parlen menys persones que el català. En la passada legislatura i sent ja presidenta, vaig veure en una roda de premsa que un periodista maltès no va voler parlar en anglès. No hi havia traductor i la mateixa Metsola va fer la traducció de la pregunta en maltès deixant bocabadat el llavors director de comunicació del Parlament –que dirigia l’acte– i avui conseller d’Exteriors, Jaume Duch.
En moments d’estratègies per trobar acords fa de mal pensar que ara el govern espanyol insisteixi en l’ús del català a les institucions. Pinta a compensació. Ara mateix encara no hi ha respostes sobre el finançament amb caixa única. Ni tampoc de l’aplicació de l’amnistia que va aprovar el Congrés dels Diputats i de la qual fins ara els principals beneficiaris són policies.