Torero

M’encuriosia el tractament mediàtic que es faria de l’estrena de la darrera pel·lícula d’Albert Serra, Tardes de soledad, al festival de Sant Sebastià. Era previsible que en sortirien titulars sucosos. Aquí una selecció de les edicions digitals de la premsa: “Albert Serra mostra la sang, l’horror i l’absurd de la tauromàquia” (Ara); “El riesgo que asume el torero lo asumo yo con esta película” (La Vanguardia); “Si se trata de proteger a los animales, que nos obliguen por ley a todos a ser veganos” (El Periódico); “Albert Serra sacude San Sebastián con su documental sobre tauromaquia: “La muerte de un toro me parece hasta poética” (El País); La defensa de la tauromaquia de Albert Serra: “El toreo no es un entretenimiento, es algo trascendente y poético” (El Mundo); Albert Serra le arranca con gran cine todo a los toros y a Roca Rey (ABC); La última y asombrosa estocada de Albert Serra (La Razón), i deixo per al final el de la crítica d’El Punt Avui, Imma Merino, “Una mirada inèdita i estranya sobre la tauromàquia”, el més suggeridor de tots i gosaria dir el que més s’escau per definir el tipus de cinema del director banyolí, o més aviat per la impossibilitat de definir-lo. Ara ja friso per veure el film que li han encarregat sobre Antoni Tàpies, que tancarà el seu centenari. Veurem com el toreja.