Tom Sharpe

“Sempre que en Henry Wilt treia el gos a passejar o, per ser més exactes, quan el gos el treia a ell o, per ser exactes, quan la senyora Wilt els deia a tots dos que marxessin de casa per poder fer els seus exercicis de ioga, en Henry sempre feia la mateixa ruta. De fet, el gos feia la ruta i en Wilt seguia el seu gos.” El lector recordarà l’inici de la novel·la més famosa de Tom Sharpe, el nostre home a Llafranc. Amb les novel·les de Wilt, Sharpe es va convertir potser en l’únic escriptor capaç de trencar el silenci inherent a la lectura d’un llibre amb sonores riallades dels lectors. El conjunt de la seva obra, malgrat les situacions més esbojarrades i escandaloses, és una defensa de l’home del carrer i una invitació a la rebel·lió contra l’opressió del sistema i el conformisme social. Els llibres de Sharpe estan amarats d’aquella indignació salvatge dels grans satírics anglesos en la tradició de Jonathan Swift. L’escriptor que va trobar a Catalunya el seu últim refugi al costat de la doctora Montse Verdaguer, va escriure un piló de llibres seriosos que fan petar de riure. Des de fa cosa d’un any disposem d’una excel·lent biografia del personatge que ha escrit amb gran fluïdesa narrativa Miquel Martín. L’autor ha disposat de la col·laboració de la doctora Verdaguer i de l’accés a diversos textos autobiogràfics inèdits del mateix Sharpe. Un llibre idoni per revisitar el món contradictori, estrafolari i angoixant de l’autor anglès que desitjava una biografia, fins al punt que ell mateix n’havia triat el títol: Fragments d’inexistència (Anagrama i Navona). El llibre comença com una possible novel·la de Sharpe: “En saber que estava embarassada, una mare de quaranta anys entra en pànic i s’introdueix una esponja xopada de vinagre a la vagina... es vol desfer d’una criatura no desitjada... però el fetus no s’immuta i la gestació segueix el seu curs.” El fetus és Tom Sharpe, que inicia, impertèrrit, la seva fecunda vida contra pronòstic...