Crònica de Barcelona
Erik el jove
La vida són emocions. Per exemple, trobar-se excavant en una rasa oberta a l’aire lliure, a la confluència de la Via Laietana amb l’avinguda de la Catedral, i començar a desenterrar les restes humanes de barcelonins pretèrits, ancestres que havien resistit impassibles –difunts, enterrats però impassibles– a la mutació de la ciutat.
Una altra emoció. Tenir entre les mans un llibre de tacte càlid, cobertes vermelles i lletres d’or, exemplar de la primera edició de l’obra Canigó, el poema èpic de Jacint Verdaguer, devessall de paraules, torrent de literatura, un text que és, en si mateix, una pàtria.
Les emocions són font de passió i aquesta és la pàtria d’un home jove, només 28 anys, Erik Prats, que des de fa pocs anys ha canviat els dits arrebossats de terra, fruit de l’exercici d’excavar en jaciments de l’antigor, pel tacte fi i delicat del pas de les pàgines de llibres també antics, de segona mà, vells, alguns ja quasi al límit de l’etiqueta d’antigalla.
L’Erik i la Sara Reyes, parella en la vida sentimental i professional, van decidir canviar el pic i el pinzell d’arqueòlegs pels llibres de vell quasi per casualitat, l’any 2020. Les dues activitats tenen el nexe en el fet de la cosa antiga i l’interès per ficar el nas en el passat, però res té a veure el fet de remenar entre pedres amb el de vendre llibres vells. Però va anar així: tres llibres venuts a través de les xarxes i es va posar en marxa el projecte de crear Antigularia, un negoci que adapta allò vell als temps moderns, en què la venda a través d’un espai web és la clau i l’aparador del negoci no es troba en cap establiment fosc de cap carrer recòndit, sinó en l’espai llampant d’Instagram.
És evident que cal sang nova en un sector tan necessari com aquest, perquè el llibreter de vell és el motor necessari per fer que la sang antiga de la literatura universal continuï circulant per les venes de lectors i lectores i no acabi enterrada, agrumollada, sota els estrats del pas del temps. El fet que la Fira del Llibre d’Ocasió, que el sector celebra fins al 6 d’octubre al passeig de Gràcia, hagués tingut 90 expositors en el passat i, enguany, en reuneixi 27 –28 si s’hi afegeix la caseta número 1, on hi ha una exposició sobre Salvat-Papasseit– és una mostra evident que cal un nou impuls en el sector, l’impuls de la gent jove.
És per això que els 36 associats del gremi van tenir clar a principis d’any que s’havien de posar en mans de la il·lusió que traspua i encomana la gent nova d’Antigularia. És un fet casual que l’Erik sigui el president del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya i que el cartell que anuncia la fira d’enguany representi un perfil estratigràfic construït a còpia d’apilar llibres, amb la Ilíada al nivell inferior, Tirant lo Blanc a les capes intermèdies i Guerra i pau a dalt de tot. Erik Prats somriu davant d’aquesta casualitat quan explica que la idea del cartell ha sortit de la inspiració de la seva autora, Ana Yael, i que el president del gremi no hi ha tingut cap tipus d’intervenció.
El que preocupa ara el jove president dels llibres de vell és continuar donant compliment a les peticions dels clients predilectes, els col·leccionistes, que defineix com “els herois del patrimoni”, gent plenament conscient de la necessitat de salvar els llibres i fer bo el manament del poeta, viure “per salvar els mots, / per retornar el nom de cada cosa”.