Al costat del Correllengua
“La llengua no és cap barrera com ens volen fer creure, sinó una eina d’acostament. Mantenir tothora el català no és una falta de respecte, sinó una invitació respectuosa i generosa a formar part del nostre poble.” Ho llegia Lluís Llach dimecres a Madremanya com a president de l’ANC –tot i que en aquest cas ell es reivindicava més com a cantautor i escriptor–, durant l’acte inaugural del Correllengua 2024 Llera del Ter-Gavarres. Llach llegia el manifest escrit pel filòleg i escriptor Jordi Badia, que, a la vegada, havia recollit les paraules de la lingüista Carme Junyent, a qui enguany es dedica el Correllengua.
“Una eina d’acostament”, llegia, i, de fet, sí. Perquè, formalment, l’acte en si ja suposava un acostament, ja que no és fàcil avui dia que entitats i ajuntaments d’onze municipis es posin d’acord per participar una tarda de vent de setembre, a la plaça de l’Església de Madremanya, en una acció conjunta defugint protagonismes. I, en aquest cas, amb el català com a nexe d’unió, ho van fer. I no només que hi donin suport, sinó que també s’hi reuneixin alcaldes i representants i veïns d’aquests pobles –i d’altres de més enllà– per ser-hi presents llegint textos o recitant poesia. Era el primer dels diversos actes organitzats fins ahir a Bordils, Celrà, Cervià de Ter, Flaçà, Juià, Madremanya, Medinyà, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Martí Vell i Viladasens.
Més enllà del simbolisme de la trobada, però, hi ha la causa: la llengua. En uns temps en què el retrocés del català –i, per tant, el retrocés d’una visió del món– cada cop és més evident, destaquen les paraules de Carme Junyent, que conviden a mantenir el català com “una invitació respectuosa i generosa a formar part del nostre poble”. No una barrera. Amb aquest esperit, el Correllengua ha pogut caminar –més que no pas córrer– per diversos municipis catalans des de l’abril, quan es va iniciar amb un acte a la Universitat de Barcelona. Aquest cap de setmana ha estat als onze municipis de la llera del Ter, a l’octubre arribarà també a Girona, Olot i la Vall d’en Bas, però no cal esperar que arribi per formar-ne part. Només depèn de cadascun de nosaltres.
