Som 10 milions
Quina ignomínia comparar Aurora Picornell amb Franco
Avui jugarem al Trivial. Primera pregunta: quin xenòfob, negacionista climàtic i de la violència masclista, contrari als drets de la comunitat LGTBI, a l’avortament i a l’eutanàsia, que presumeix de la seva condició d’ultracatòlic i membre supernumerari de l’Opus Dei, i que no amaga la seva admiració pel dictador i pel general Gonzalo de Queipo de Llano –el militar franquista que va ordenar l’afusellament de 45.000 persones a Sevilla durant la Guerra Civil– s’atreveix a afirmar davant el jutge que estriparia la foto de Franco?
Sabeu la resposta? El president del Parlament de les illes Balears, Gabriel Le Senne. Premi! Ahir, Le Senne es va asseure davant del jutge acusat d’un delicte d’odi per haver estripat la fotografia d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar durant el ple en què es debatia la derogació de la llei de memòria democràtica. El president de la cambra va negar que hi hagués una motivació política quan va estripar “el foli” i va afirmar que hauria actuat de la mateixa manera si la foto fos del dictador Francisco Franco.
Segona pregunta: què tenen en comú Aurora Picornell i les Roges del Molinar amb el general Franco? Res. Elles van ser les víctimes i Franco, el botxí. Va exercir el poder absolut i va sobrepassar tots els límits. El 5 de gener del 1937, el governador civil Mateu Torres Bestard va signar l’ordre d’excarceració d’Aurora Picornell i les seves companyes. Van ser objecte de les denominades “sacas”. La nit de Reis, una carcellera les va cridar pel nom: “Aurora Picornell Femenias, Catalina Flaquer Pascual, Antònia Pascual Flaquer, Maria Pascaul Flaquer y Belarmina Gonzólez Rodríguez, salgan que las piden.” Les van posar en llibertat. A fora, un escamot de falangistes les esperaven. Després de torturar-les i violar-les, les van assassinar. Eren tan depravats que, aquell 5 de gener del 1937, a Aurora Picornell i a Maria Pascual els van concedir un permís insòlit. De dia van rebre la visita de les seves filles, Octubrina Roja i Natàlia. Conten que les darreres paraules d’Aurora van ser: “Podreu matar homes, dones, infants com el meu, que encara no ha nascut. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?”
Tercera pregunta: com pensa matar les idees el president del Parlament de les illes Balears? Derogant la llei de memòria democràtica amb la connivència del PP. Bingo! La llei de fosses comunes ha permès recuperar i identificar les restes de les persones víctimes de la repressió i que van ser condemnades a l’oblit. La identificació del cos d’Aurora i de dotzenes de víctimes ha permès recuperar la memòria silenciada i dignificar tots els que els van robar la vida per causa de les seves idees.
Quarta i darrera pregunta: per què és necessari mantenir viva la llei de memòria democràtica? Perquè, senyor Gabriel Le Senne i senyora Marga Prohens, el saber no ocupa lloc. Com va dir el periodista i assagista Francesc-Marc Álvaro, “comença a ser hora que la ciutadania es faci gran i reconegui que els assassins de Franco van fer tard. Massa tard”.