Som 10 milions
Altres cartes als Reis
No hem arribat ni a Tots Sants i els ajuntaments ja preparen les seves cartes als Reis tot esperant la visita dels consellers de torn per fer-los arribar, una vegada més, aquella llarga llista d’equipaments, obres, infraestructures, centres educatius que van omplint any rere any els calaixos dels departament de la Generalitat. Algunes, de tan antigues, ja han quedat obsoletes en forma i capacitat, i d’altres han vist créixer tant els municipis que s’han de redimensionar, com és normal. Fins a tres vegades ha ajornat l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, una compareixença anunciada per fer l’exposició gairebé anual dels greuges que, a parer de l’executiu terrassenc, arrossega l’administració catalana amb la ciutat, i més ara que s’ha produït el canvi de color polític per un del que en va formar part durant una llarga temporada.
Res se’n sap, de la comissió bilateral que les dues administracions van crear el febrer del 2020 quan governava Quim Torra a la Generalitat, i que va tenir una segona trobada el 2022 amb un govern català aleshores presidit per Pere Aragonès, i a la llista hi continuen havent temes de mobilitat per resoldre: des de noves estacions ferroviàries, el greuge de les corones tarifàries pendent de la T-Mobilitat, l’eliminació del peatge de Les Fonts a la C-16 o la ronda Nord.
Totes elles, demandes legítimes, és clar, però les cartes als Reis internes de ciutat en matèria de mobilitat continuen també al calaix mentre impera una sensació creixent que no hi ha full de ruta i s’actua a cop de queixa segons d’on provinguin. Continua sense haver-hi un pla conegut i consensuat per al trànsit als carrers Galileu, Arquimedes o Topete, i ara es torna a voler canviar algunes decisions preses en l’ampliació de l’illa de vianants en quatre noves zones que va començar a posar en marxa l’estiu del 2021 seguint l’exemple del pla del centre acabat el 2003. En el darrer ple es va tractar la qüestió, que des de Tot per Terrassa es va justificar com una revisió per afavorir el comerç del Vapor Gran, però que va topar ja amb l’oposició d’un dels seus socis: ERC. Parlar de qüestions sobrevingudes en matèria de mobilitat en un espai, el del Vapor Gran, estrenat el 2004 i modificat un munt de vegades per intentar dinamitzar-lo, no s’acaba d’entendre. La marejada a la ciutadania amb canvis de sentit als carrers del centre ha estat important els darrers anys, com també amb els tràmits per obtenir els adhesius distintius per accedir a cada illa concreta de vianants i tenir al cap totes les exempcions i els passos a fer per gaudir-ne. Revertir ara mesures que comportaran treure les càmeres de control –denegades als veïns d’altres carrers que sí que les demanaven–, i permetre més passos de vehicles no sembla que vagi alineat amb la idea de fer aquella ciutat de La Revolució Verda que es pregonava el 2019. El que cal, i urgentment, és tenir enllestit el nou pla de mobilitat i, evidentment, creure-se’l i aplicar-lo.