Lletra petita
Set anys i un dia
A Salvador Illa li encanta proclamar als quatre vents que “Catalunya ha tornat a la normalitat”, que és la seva manera d’informar a la superioritat que tot està en ordre a la seva parcel·la, lligat i ben lligat, que és el principal encàrrec que té d’Espanya i de l’statu quo que la governa amb mà de ferro. No cal dir que el dia a dia del seu govern el temps que duri estarà dedicat a reforçar aquest ordre i a demostrar-ho de totes les maneres possibles. I una de les més explícites és subratllar la presidència de la Generalitat, altre cop, al servei del rei d’Espanya. Ja ho sap ell, Illa, que la monarquia és un reducte extemporani del privilegi, la desigualtat i la impunitat. Ja ho sap Illa que la corona d’Espanya és hereva i continuadora de l’enquistada tradició autocràtica de l’Estat espanyol. Ja ho sap que si els Borbons regnen a Espanya des de 1975 és únicament i exclusivament perquè el general Francisco Franco, colpista, sàtrapa i sangonera, li va ensenyar l’ofici i li va traspassar el negoci després de cosir-li un vestit a mida. Ja ho sap també, el president Illa, que Joan Carles I va aprofitar les lliçons i la posició privilegiada per fer una multimilionària fortuna familiar i amagar-la a la cova d’Alí Babà perquè tota la seva descendència pugui seguir arribant a fi de mes sense angoixar-se durant unes quantes dècades. I, per descomptat, també sap ell, Salvador Illa, que el príncep hereu de Joan Carles I, Felip VI, és un aplicat continuador de la dinastia, el rei que avui fa set anys i un dia va amenaçar tots els catalans amb la fúria de l’Estat, mentre feia trucades aquí i allà per assegurar-se que, en el pitjor dels casos, la major part del botí continuaria sostenint el tinglado espanyol i, és clar, el negoci familiar, que és el que de debò importa. Ho sap del cert, però ves per on no li sap greu. Ni a ell, ni als que controlen el PSC, ni als que el voten. Seran còmplices de la trama? Del que no hi ha dubte és que la servitud, la repressió i l’espoli formen part de la proclamada “normalitat” del president Illa. Com el rei. Que la immensa majoria de catalans no comparteixin la seva genuflexió, és un fet del tot irrellevant.