Lletra petita
Accessos inaccessibles
L’operació alternativa de Rodalies entre el sud del país i l’àrea metropolitana de Barcelona no té cap precedent. Prop de 90 autocars diaris i 30.000 places diàries en format carrusel –s’omple el vehicle i marxa immediatament– per reduir l’increment del temps de recorregut. Els grans talls anteriors, com ara l’esvoranc del Gornal, l’avaria de Gavà i el robatori de Montcada, havien estat per avaries imprevistes. Aquest cop està programat, conseqüència d’una inversió, almenys. No hi estem acostumats, els usuaris, que les molèsties les generin millores en la infraestructura. El temps mínim d’increment diari del trajecte pot ser d’entre 30 i 40 minuts, si tot va rodat. Ahir hi havia retards d’una hora, “assumibles”, segons el govern. Pot semblar menor, però si cadascú que no n’és usuari dedica mitja hora o una hora al dia més a fer qualsevol desplaçament, entendrà l’enuig dels viatgers. Simplement, deixi el que està fent i esperi mitja hora o fins i tot una a enllestir, i multiplicat per tot un vagó o un comboi. Els talls generaran un inevitable augment del trànsit als accessos de Barcelona, malgrat que cada cop menys, perquè cada cop hi ha menys catalans que disposin de vehicle privat (ja només la meitat dels barcelonins, per exemple). El preu de viure a la conurbació –sobretot de l’habitatge– i les dificultats per moure-s’hi en cotxe aconsellen de descartar-lo. La gentrificació i els preus expulsen ciutadans cap a ciutats de la segona i tercera corona de Barcelona, augmentant la demanda de transport públic que tindrà ara encara més tensió, perquè cal seguir dissuadint els qui optarien per un impossible ús privat. Una mestra alemanya –d’intercanvi amb alumnes a Catalunya– va admetre dilluns que al seu país grinyolen els trens i han perdut fiabilitat. Li vaig demanar que esperés a anar de Barcelona a Sitges i a Castelldefels en dies feiners... Van fer tard a la visita i a l’activitat aquàtica per un retard sense motiu conegut, el comboi agafat no parava on mostraven els rètols i el nom gairebé igual de l’estació els va confondre.