Som 10 milions
Lleida estrena orgue
Com caigut del cel, l’orgue que buscava el capítol de la catedral nova arriba gràcies a una donació japonesa
En el treball Orgues i Harmòniums destruïts durant la Guerra Civil (1936-1939) a les parròquies de la diòcesi de Barcelona, els estudiosos Joan Serra i J.M. Martí detallen la desfeta d’orgues en nombre de cinquanta-quatre i de cent setanta-tres harmòniums. Només quatre orgues i vint-i-dos harmòniums es van salvar dels salvatges que van incendiar el patrimoni religiós de Catalunya. Per què aquesta gran destrucció? Quina culpa, es pregunten els autors, tenien aquests instruments musicals, alguns d’ells autèntiques joies artístiques? En l’estudi hi han afegit un càlcul aproximat del cost que tindria avui dia tot el que aquelles males bèsties van destrossar. “Si tenim en compte els imports de l’any 1939, que a manera d’orientació donen els responsables de relacionar tot aquest patrimoni desaparegut, els assignem a cada un dels instruments i hi apliquem l’augment que ha sofert el diner des de llavors, ens pot resultar una xifra d’onze mil milions de les antigues pessetes, és a dir, uns seixanta-sis milions d’euros”.
Lleida, com altres ciutats i poblacions, també va patir els estralls en el seu patrimoni artístic religiós. La catedral nova de Lleida disposava originàriament de tres orgues barrocs que van ser destruïts per la barbàrie que va cremar el temple el juliol de 1936. Un d’ells era una autèntica joia realitzada l’any 1830 per dos constructors francesos, els germans Dominique i Aristide Cavaillé-Coll, considerat aquest darrer un dels millors organistes d’Europa. En aquells orgues hi van tocar Ricard Viñes i Enric Granados. Mossèn Mesalles acostumava a recordar que durant un curs internacional d’orgue a Sant Sebastià, un professor francès va explicar en una conferència que es volia veure un exemplar magnífic construït per aquests dos germans s’havia d’anar a la catedral nova de Lleida. Mesalles, llavors, va haver de dir-li que ja no hi era perquè havia desaparegut. Després de la desaparició de bona part d’aquests instruments, durant els anys cinquanta, moltes empreses es van afanyar a construir nous orgues. Una d’origen basc va construir el nou orgue de la catedral nova, el de l’església Sant Llorenç i un altre a Fraga. Aquests orgues, però, no eren de la mateixa qualitat i, amb el temps, els registres es van anar perdent, els tubs s’esquerdaven, les peces queien a trossos i provocaven xiulets i desafinacions.
Arribats a aquest punt, el capítol de la catedral nova de Lleida comença la cerca d’un nou orgue i, com si es tractés d’una pel·lícula musicada, l’instrument, com caigut del cel, arriba gràcies a una donació de la fundació japonesa Ueno-Gauken, que el tenia instal·lat a l’Ishibashi Memorial Hall de Tòquio i que, per un canvi de propietaris de la sala de concerts, la fundació japonesa va decidir desprendre’s d’aquest magnífic orgue construït per la prestigiosa orgueneria alemanya Klais Orgelbau. L’instrument, de factura neobarroca, va arribar a la capital del Segrià després d’un llarg viatge en vaixell des del Japó, passant pel canal de Suez, fins a Barcelona i traslladat per carretera en tres tràilers. D’Àsia fins a l’oest de Catalunya. Del sol naixent al sol ponent. Un altre motiu per visitar Lleida.
